Aragó & Marquès

Aquest any ha estat el pri­mer d'un pilot d'anys que no m'he des­plaçat expres­sa­ment al car­rer Balles­te­ries, 29 amb l'única intenció de dei­xar a la bústia d'en Narcís-Jordi Aragó la revista de la festa major de Santa Eugènia de Ter, que edita l'Asso­ci­ació de Veïns. De tots els mate­ri­als edi­tats en paper sobre el Pla del Ter i que han pas­sat per les meves mans han tin­gut aquest destí vol­gut. Diuen que Aragó ha mort.

Des de 1979 en què visi­tava el Cen­tre de Docu­men­tació, de la Cam­bra de Comerç a Girona, que diri­gia Aragó, sem­pre varen ser faci­li­tats per reme­nar història local... i quan va saber que el meu interès no era l'ínclit Barri Vell, gris i negre, sinó la perifèria llu­mi­nosa de la ciu­tat que ell tant esti­mava, em va som­riure. Tota una aus­tera res­posta.

El 1982, Aragó publica el seu Girona ara i sem­pre (una crònica) i des­tina un capítol a El Pla: de Santa Eugènia de Ter a Salt on, després de citar Josep Pla i Pru­denci Ber­trana –veí de la Rodona– fa aquest paràgraf: “Del Pla de Santa Eugènia de Ter, què se n'ha fet? El poble té un nom ori­gi­nari molt expres­siu: Santa Eugènia sobre l'Horta de Girona. L'any 1963, quan s'acosta als dos mil habi­tants, el seu terme muni­ci­pal és anne­xi­o­nat a la ciu­tat. Avui, tal com diu Josep Clara, «Santa Eugènia con­forma un con­junt suburbà, engan­xat a Girona i a Salt, pre­si­dit pel desor­dre urbanístic, el trànsit cons­tant i l'abandó palès de molts car­rers... La des­per­so­na­lit­zació del poble rural és un fet irre­ver­si­ble... Unes poques masies escam­pa­des par­len d'aquest pas­sat agrícola vin­gut a menys. La de can Nine­tes, espe­ci­al­ment, n'és una resta digna, sin­gu­lar [...] una ver­ta­dera relíquia. També ho és, i cal donar-li un emplaçament digne, l'antic pont del Dimoni…»”.

Que Narcís-Jordi Aragó –nas­cut el 1931– triés per al seu recor­da­tori un gra­vat de l'esti­mat coe­tani Enric Marquès (1932-1994) he de reconèixer que em va remoure. L'Enric va ser el pre­go­ner de l'edició de 1993 de la festa major que –avui– planta la Tro­bada Gegan­tera del Ter. Marquès pre­go­nava, modes­ta­ment: “Enguany estic molt con­tent, agraït i emo­ci­o­nat de poder lli­gar unes quan­tes impres­si­ons, idees o per­cep­ci­ons, d'aquesta impor­tant i hipo­te­cada bar­ri­ada de Girona. L'únic mèrit que em puc ator­gar, per atre­vir-me a fer-ho, és el d'haver nas­cut aquí mateix, en una de les set cases de planta baixa i hort (ide­ari social que poste­ri­or­ment pre­dicà Fran­cesc Macià), que hi havia a la Rodona.”

El pro­per diven­dres, el veí que pre­go­narà Santa Eugènia al món serà David Ramírez Saco –18 anys–, juga­dor del Club Espor­tiu Santa Eugènia de Ter (Ceset) i l'euge­ni­enc que ha acon­se­guit la millor nota de la selec­ti­vi­tat de les comar­ques de Girona. Història local amb majúscu­les.