La condemna de les vacances

Si no ho ha fet ja, és pro­ba­ble que avui s'hagi de men­ta­lit­zar per tor­nar demà, com molts altres, a la feina. (Perdó si li acabo d'aixa­far el seu moment d'inde­pendència diari.) Expe­ri­men­tarà, doncs, la irri­ta­bi­li­tat, el desànim, la malen­co­nia o la depressió que, segons els casos, ens acla­para cícli­ca­ment en aques­tes cir­cumstàncies. Si, per haver de tor­nar a l'ambi­ent labo­ral, que afor­tu­na­da­ment conei­xem, a exer­cir una acti­vi­tat que teòrica­ment ens omple i per la qual (poc o molt) ens paguen, resulta que ens sen­tim com si ens empe­nyes­sin dal­ta­baix d'un gran penya-segat, ima­gini's què deuen pen­sar aquells que, un cop han com­plert con­demna, dei­xen la presó sense cap mena de guia o ajut. Ells, a banda d'ànims, neces­si­ten alguna cosa més.