Pagar per ser

Després d'un parell d'anys d'inten­tar que els advo­cats cata­lans puguin fer la prova obli­gatòria d'accés a la pro­fessió en català, per fi s'ha arri­bat a un acord i els lli­cen­ci­ats en dret podran fer l'exa­men tipus test en la seva llen­gua. Però la nego­ci­ació i l'exer­cici d'un dret cons­ti­tu­ci­o­nal, el d'expres­sar-se en una llen­gua coo­fi­cial, ens l'hau­rem de pagar, com sem­pre. El Minis­teri de Justícia va deci­dir que la prova es faria en cas­tellà, i que només “en funció del nom­bre d'alum­nes i la dis­po­ni­bi­li­tat tècnica” es con­vo­ca­ria en una altra llen­gua coo­fi­cial, segons la reso­lució ofi­cial del BOE.

Doncs hem aca­bat com sem­pre,
pagant per ser cata­lans i per poder fer ús de la llen­gua en un exa­men con­vo­cat al teu país, i que a la resta de l'Estat no tindrà cap sobre­cost per a la comu­ni­tat autònoma que l'acu­lli. És un esforç que podem fer com a soci­e­tat, per apun­ta­lar una mica el català en la justícia, que està en regressió i en xifres depri­ments. Però que ens grava el fet de ser cata­lans en un Estat que menys­prea de forma ofi­cial i reco­ne­guda, la nos­tra llen­gua.

Em ve al cap un altre cas escan­dalós d'ahir, quan el govern durà Adif a l'Audi­en­cia Naci­o­nal per l'incom­pli­ment de les inver­si­ons fer­roviàries, i l'ens d'infra­es­truc­tu­res esta­tal li res­pon que les obres s'havien pac­tat amb el Minis­teri de Foment, i no pas amb Adif, i se'n des­vin­cula. Però de qui collons depèn Adif? De l'Estat i del minis­teri, caram!

Ens pre­nen el pèl. Ho saben. Ho sabem. Paguem perquè ens el pren­guin, en alguns casos. Doncs quasi millor que ges­ti­o­nem nosal­tres la manera com des­ti­nem aquests diners o inver­si­ons. Tal com repe­teix sovint el con­se­ller Rull, ja no estem per fer com­plir les inver­si­ons i exi­gir que els trens fun­ci­o­nin: volem ges­ti­o­nar-los nosal­tres, que ens dei­xin fer-ho, i mar­xar.

I encara se'n fan creus que més d'un milió de per­so­nes sor­tis­sin al car­rer
diu­menge per avançar i tenir a punt la república cata­lana? Només pujar a Roda­lies per anar a la mani­fes­tació de la Diada et recor­dava que era un bon motiu per ser-hi.