Opinió

Tribuna

Aquesta Europa no convé

“Aquella Europa somiada dels valors democràtics no és la que estem visualitzant

Els angle­sos sem­pre han sigut molt pragmàtics, cosa gens estra­nya tenint en compte el seu nota­ble avan­tatge en qüestió de cul­tura democràtica. Ells foren dels pri­mers del nos­tre con­ti­nent que varen tenir ins­ti­tu­ci­ons democràtiques. És per aquesta raó que no es dei­xen enta­ba­nar pels seus polítics i, si cal, voten en con­tra de la pro­posta del govern, com ha ocor­re­gut en el cas del Bre­xit. L'actual Europa, gover­nada pel tàndem neo­li­be­ral Juncker-Merkel i pels grans lobbys finan­cers, serà capaç de can­viar de polítiques i retor­nar als orígens fun­da­ci­o­nals de l'Europa dels pobles i de les regi­ons? El Bre­xit, tindrà con­seqüències posi­ti­ves per a la resta d'euro­peus? Les res­pos­tes que s'intu­ei­xen no són gaire opti­mis­tes.

Aque­lla Europa somi­ada, fona­men­tada en els valors democràtics, no és la que estem visu­a­lit­zant, car els seus gover­nants s'han mani­fes­tat incapaços de ges­ti­o­nar la crisi dels que fugen de la barbàrie siri­ana, i han pre­fe­rit fer-los invi­si­bles en camps de refu­gi­ats, sig­nant un ver­go­nyant acord amb la Tur­quia del cada cop més enva­len­tit i funest dic­ta­dor Erdo­gan. Però és que els seus diri­gents tam­poc són capaços de garan­tir que en el si de la Unió Euro­pea, els estats res­pec­tin els prin­ci­pis democràtics més bàsics, cosa que demos­tra que avui els importa més els interes­sos comer­ci­als i finan­cers que garan­tir una democràcia inqüesti­o­na­ble. Pro­ba­ble­ment aquesta pro­blemàtica sigui con­seqüència d'haver renun­ciat a l'Europa dels pobles i de les regi­ons esmen­tada. Aquest és un fet indis­cu­ti­ble per als que ho patim, i per als esta­ments euro­peus, que en tenen conei­xe­ment, però no fan res per cor­re­gir-ho.

Com poden posar el cap sota l'ala, davant la cons­ta­tació que l'Estat espa­nyol està con­cul­cant els prin­ci­pis més bàsics de la democràcia? La “seva democràcia” és la con­tinuïtat del fran­quisme, car no hi ha sepa­ració dels poders, i el judi­cial està supe­di­tat a l'exe­cu­tiu; els seus gover­nants, a més de cor­rup­tes, tenen la poca ver­go­nya d'incom­plir i pas­sar-se pel folro les nor­ma­ti­ves euro­pees (l'exem­ple més fla­grant és el cor­re­dor medi­ter­rani), i que, qui sap per quins fos­cos interes­sos econòmics, no són san­ci­o­nats. A Espa­nya es per­se­guei­xen els líders i par­tits democràtics els pro­gra­mes dels quals no agra­den al govern en fun­ci­ons, i a la fis­cal gene­ral de l'estat se li per­met expres­sar, davant del cap de l'Estat, que “no és la lli­ber­tat la que alli­bera els ciu­ta­dans, sinó la llei” o que “deter­mi­nats usos de lli­ber­tat poden posar en perill la democràcia”, sense que ni el Borbó ni el govern reac­ci­o­nin, ni sense que cap esta­ment euro­peu actuï. Això és un senyal inequívoc que aquesta Europa no ens convé, lle­vat que faci un cavi coper­nicà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia