Franzen

Diu un per­so­natge de Jonat­han Fran­zen que als EUA, “si no tens diners, t'afer­res a les teves lli­ber­tats encara amb més ràbia. Encara que fumar et mati, encara que no puguis donar men­jar als teus fills, encara que els teus fills morin assas­si­nats per un maníac armat amb un fusell d'assalt. Pots ser pobre, però l'única cosa que no et poden arra­bas­sar és la lli­ber­tat de fer-te malbé la vida de la manera que vul­guis. Això és el que va des­co­brir Bill Clin­ton, que no es poden gua­nyar les elec­ci­ons anant en con­tra de les lli­ber­tats per­so­nals. Sobre­tot en con­tra de les armes”. La luci­desa de Fran­zen con­cen­tra en un paràgraf res­pos­tes als perquès dels euro­peus que mal­den per enten­dre com fun­ci­o­nen certs meca­nis­mes men­tals en la soci­e­tat nord-ame­ri­cana quan apa­rei­xen veus que per­se­ve­ren en la defensa de la tinença d'armes l'endemà d'una mas­sa­cre en un ins­ti­tut. “El motiu pel qual a Europa el lliure mer­cat està tem­pe­rat pel soci­a­lisme –con­ti­nua l'escrip­tor– és que allà no estan tan afer­rats a les lli­ber­tats per­so­nals. […] Els euro­peus són molt més raci­o­nals.” Pot­ser sí que aquí no ens afer­rem tant a les lli­ber­tats indi­vi­du­als, però el que és segur és que ens arra­pem, i de quina manera, a les lli­ber­tats col·lec­ti­ves, siguem pobres o rics, per uti­lit­zar les eti­que­tes de Fran­zen. Almenys a Cata­lu­nya, com s'ha vist aquesta Diada i les qua­tre pre­ce­dents. Aquí Mari­ano Rajoy va des­co­brir que es poden gua­nyar elec­ci­ons anant en con­tra de les lli­ber­tats col·lec­ti­ves. Tan­ma­teix, no m'atre­vi­ria a qua­li­fi­car de raci­o­nals els euro­peus en un con­text en què la ultra­dre­tana AfD ha entrat a deu dels setze länder ale­manys ati­ant l'odi als refu­gi­ats. Ni m'aven­tu­ra­ria a qua­li­fi­car ale­gre­ment de raci­o­nal un Regne Unit que vota mar­xar de la UE. Tam­poc no gosa­ria qua­li­fi­car de raci­o­nal una Europa en què el PP de la cor­rupció impe­rant gua­nyi les elec­ci­ons a Espa­nya una vegada rere l'altra. Ara li toca a Hillary Clin­ton acu­dir a les urnes amb el con­trol d'armes com a assig­na­tura pen­dent de Bill Clin­ton i de Barack Obama, qui, per cert, és fan de Fran­zen.