Opinió

LA GALERIA

Servitud laboral

Sort que diuen que hem sortit de la crisi. Només cal mirar el nostre entorn més o menys proper per comprovar que la realitat és una altra

El sin­di­cat UGT ha fet públic aquesta set­mana un estudi demo­li­dor sobre el pano­rama labo­ral dels joves de les comar­ques giro­ni­nes que posa de mani­fest que més de la mei­tat dels con­trac­tes fir­mats pels que tenen entre 19 i 29 anys han tin­gut una durada d'un mes a tot esti­rar. No és una situ­ació des­co­ne­guda però quan es veuen les xifres com les que ha publi­cat aquest diari, fa fere­dat. Una dada: des d'abans de la crisi s'ha mul­ti­pli­cat per deu el nom­bre de con­trac­tes que tenen una durada de menys d'una set­mana. Així que ens tro­bem que els con­trac­tes són cada vegada més curts –de dies o fins i tot hores–, els sous, molt més bai­xos –tot i que han pujat els més alts–, i les jor­na­des labo­rals, molt més llar­gues. Sort que diuen que hem sor­tit de la crisi. Només cal mirar el nos­tre entorn més o menys pro­per per com­pro­var que la rea­li­tat és una altra, que la situ­ació del mer­cat labo­ral és encara molt com­pli­cada i que la bretxa entre tre­ba­lla­dors cada vegada s'assem­bla més a un esvo­ranc men­tre con­ti­nuen pujant el sous més alts i s'ensor­ren els més bai­xos. Ara mol­tes per­so­nes fri­sa­rien per ser mileu­ris­tes, aquell neo­lo­gisme que va aparèixer fa uns anys per defi­nir, amb menys­preu i to des­pec­tiu, els tre­ba­lla­dors amb un salari al vol­tant dels 1.000 euros. Amb el pas dels anys i de la crisi, ser mileu­rista ha pas­sat de ser una xacra a ser con­si­de­rat un pri­vi­legi. S'ha dit per activa i per pas­siva que les coses han can­viat, que ara el mer­cat labo­ral ha fet un gir de 180 graus i que ens hem d'obli­dar de les fei­nes per a tota la vida i, fins i tot, de poder viure amb una sola feina. Però d'aquí a la situ­ació de sub­missió i ser­vi­tud labo­ral que viuen els nos­tres joves, i també molts de no tan joves, hi ha un abisme. No és estrany que després no tin­guin més remei que bus­car una alter­na­tiva a milers de quilòmetres. El nom­bre de giro­nins resi­dents a l'estran­ger s'ha dis­pa­rat els últims anys. Per exem­ple a Ale­ma­nya, han aug­men­tat un 400%. El mateix estudi de la UGT cal­cula que en el cas dels joves giro­nins, des del 2009 prop de 5.000 han mar­xat a l'estran­ger a bus­car millors opor­tu­ni­tats labo­rals. Molts d'ells, segu­ra­ment sobra­da­ment pre­pa­rats. Ja ens podem anar omplint la boca que hem d'atraure talent. El pri­mer que hem de fer és evi­tar que marxi. Tot i que amb el pano­rama labo­ral que tenim, pot­ser ja hem fet tard per rete­nir-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia