Funcions i disfuncions

No s'està pas tan mala­ment, amb un govern en fun­ci­ons. Com aquell que res, haurà pas­sat un any amb pocs ensurts pel que fa a la política inte­rior.

L'eco­no­mia, no se la veu massa per­ju­di­cada; els minis­tres s'abs­te­nen d'ini­ci­a­ti­ves gaire foras­se­nya­des –llàstima que l'admi­nis­tració local no–; els sin­di­cats no se sen­ten obli­gats a fer el ridícul con­vo­cant una altra vaga gene­ral, i els ter­tu­li­ans no han d'estu­diar temes nous i poden repe­tir-se sense rubor. Urgeix una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que esta­bleixi un o dos anys sabàtics després de cada legis­la­tura, pot­ser aniríem més bé. No cal dir que, si les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes ultra­pas­sen els jocs flo­rals de can prosa i mate­ri­a­lit­zen alguna mena de des­a­fi­a­ment, en dos dies es faria un govern de sal­vació naci­o­nal. Però men­tres­tant tenim ocasió de medi­tar fins a quin punt, com deia Ronald W. Rea­gan, el govern no és la solució als nos­tres pro­ble­mes sinó que és el pro­blema. Haver de superar l'herència d'una dreta auto­ritària posant fe en diver­ses esquer­res no pas menys auto­ritàries no ens prova gens. El cata­la­nisme, tot i con­di­ci­o­nat per les pròpies limi­ta­ci­ons i per l'hos­ti­li­tat de l'Estat, va fun­ci­o­nar men­tre va obrir espais de lli­ber­tat i cul­tura; dei­xarà de fer-ho si va en direcció contrària a la ini­ci­a­tiva indi­vi­dual i pro­mou l'espoli fis­cal autoin­fli­git. Val més resig­nar-se a estar en fun­ci­ons, admi­nis­trant els nos­tres min­vants recur­sos, que no pas espat­llar el poc que encara ens resta de raci­o­na­li­tat política fent pas­sar per esta­dis­tes els fal­sos pro­fe­tes que ens por­ten a la ruïna.