Últim vals a la Copa

Hem vis­cut grans nits al pas­seig de la Copa, l'espai de les bar­ra­ques i l'esce­nari musi­cal per excel·lència de les Fires de Sant Narcís de Girona. La Copa ha estat i és un esce­nari desit­jat per molts grups giro­nins: tocar a casa en plena festa major, davant dels col·legues i d'una mul­ti­tud de gent més o menys recep­tiva és el somni de qual­se­vol músic local que puja per pri­mera vegada a un esce­nari.

Algu­nes ban­des també han triat la Copa per aco­mi­a­dar-se de la millor manera pos­si­ble i fer-hi el seu últim vals: el dis­sabte 3 de novem­bre del 2001 –par­lant amb pro­pi­e­tat, ja era la mati­nada del diu­menge–, Sopa de Cabra hi va ofe­rir el seu últim con­cert a Girona (almenys ho va ser en aquell moment) en la recta final del seu pri­mer comiat. Les del 2001 van ser les Fires de Sopa de Cabra, que fins i tot van exer­cir com a pre­go­ners des del balcó de l'ajun­ta­ment, el diven­dres 26 d'octu­bre. Aquell últim con­cert d'ara fa 15 anys, amb la Copa plena com mai, va tenir un regust de tris­tesa afe­gida. Pau Car­dona, el germà de Joan Ninyín Car­dona, gui­tar­rista de la banda, havia mort el dia ante­rior amb només 40 anys. En Ninyín, també malalt i molt afec­tat, no va poder tocar aque­lla nit a la Copa. Sí que ho va fer uns dies després, per tocar només alguns temes, en l'adéu de Razz­ma­tazz, que per a ell sí que va ser defi­ni­tiu, ja que va morir el 20 de gener del 2002, als 42 anys. En Ninyín feia anys el 29 d'octu­bre, dia de Sant Narcís, patró de Girona, i per cele­brar el seu 43è ani­ver­sari com si estigués pre­sent en una nit eterna a l'espla­nada de la Copa, el seu amic Isi­dre Pallàs va repar­tir aque­lla nit de Fires del 2002 entre la vella guàrdia de les bar­ra­ques un número espe­cial de Ket­di­uen?!, el fanzín que tots dos havien fet en aquells anys vui­tanta de cases ocu­pa­des, rock'n'roll i som­nis de car­rer.

Uns anys després, el 5 de novem­bre del 2005, un altre des­ta­cat grup gironí, Wit­hout, va triar també la Copa per dir adéu després d'una dècada de tra­jectòria musi­cal. Amb el seu punk pop o hard­core melòdic Wit­hout va dei­xar un gran record en molts afi­ci­o­nats al rock alter­na­tiu i el seu lle­gat va con­ti­nuar amb Miau Miau i altres pro­jec­tes que van tirar enda­vant alguns dels seus mem­bres com ara Tom Hagan i Bullitt. Les gene­ra­ci­ons musi­cals pas­sen, però la Copa con­ti­nua sent l'esce­nari dels som­nis, les grans nits i els adéus.