El mon s'està tornant boig

En una de les seves cançons més con­ce­le­bra­des, Ovidi Mont­llor retra­tava l'espant d'una dona vella i adi­ne­rada. “En Joan s'ha suïcidat!”, “Han robat el meu banc!”, “Una bomba al car­rer!”, “El món s'està tor­nant boig!”, li feia excla­mar el can­tant, que rema­tava cada excla­mació de pànic amb un per­sis­tent “Això ja sol pas­sar”. Ovidi sen­ten­ci­ava: “Passa això i més, i més i més, i encara passa poc.” I espe­rava “el diluvi”, que així es deia la cançó. Un cert diluvi sí que ens ha cai­gut. Qui se suïcida, per moments, sem­bla ser tota l'estruc­tura que arti­cula l'Estat espa­nyol. I són mol­tes les dones –i els homes– que s'excla­men: “El món s'està tor­nant boig!” Aquesta boge­ria hau­ria de ser apro­fi­tada des de Cata­lu­nya amb més conei­xe­ment que mai. Però els cata­lans també hi con­tri­bu­ei­xen. Com, si no de follia, es poden qua­li­fi­car mol­tes de les coses que ens pas­sen? La CUP ha dema­nat la reti­rada del monu­ment a Colom que corona la ram­bla de Bar­ce­lona i subs­ti­tuir-lo per “un símbol de resistència ame­ri­cana con­tra l'impe­ri­a­lisme, l'opressió i la segre­gació indígena i afro­a­me­ri­cana”. Un Colom que asse­nyala, lògica­ment, cap a Mallorca. La ini­ci­a­tiva ha escal­dat la Fun­dació Ins­ti­tut Nova Història, lide­rada pel per­sis­tent Jordi Bil­beny, que ha fet públic un comu­ni­cat de reco­llida de sig­na­tu­res “en defensa del monu­ment de l'almi­rall català Cristòfor Colom i pel reco­nei­xe­ment acadèmic i ins­ti­tu­ci­o­nal d'aquest impor­tant per­so­natge de la nos­tra història”. Auxili, el diluvi! El món s'està tor­nant boig!