Aferrat

Ara mateix estic engan­xat a dues dones: l'Elena Fer­rante i l'Svet­lana Aleksiévitx, i als seus 4x4 de signe ben dife­rent. Ficció i docu­ment. I què docu­menta la ficció, quina part de ficció hi ha en el relat docu­men­tal? L'una ama­gada, l'altra reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment. Una amb el premi de lec­tors, l'altra mul­ti­pre­mi­ada i Nobel de Lite­ra­tura 2015. Una de públic de mas­ses, l'altra no tant. L'amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig i l'altra es queda i La nena per­duda són les qua­tre novel·les que van crei­xent de manera tre­pi­dant i intensa, al vol­tant de l'amis­tat entre la Lina i l'Elena, i la seva evo­lució vital entre Nàpols i Milà. Tre­pi­dant. De La nena per­duda: “Ens en anàvem cor­rents a sopar, ens lliuràvem al bon men­jar, al vi, al sexe. Només volíem afer­rar-nos i estre­nye'ns.”

Temps de segona mà, La pregària de Txernòbil, Els nois de zinc i Últims tes­ti­mo­nis són qua­tre lli­bres fas­ci­nants, novel·les “de veu”. Un gènere nou en què Aleksiévitx fa par­lar gent comuna per expli­car la història de l'antiga Unió Soviètica, i el drama de la Segona Guerra Mun­dial. Bru­tal. De Txèrnòbil: “Enterràvem el bosc. Serràvem els arbres en tros­sos, cadas­cun de metre i mig, els embo­licàvem en plàstic i els llençàvem dins una fossa.” Qua­tre lli­bres de dimen­si­ons i interes­sos ben dife­rents és clar, però que m'atra­pen d'igual manera. M'agra­den mira­des, pen­sa­ments i jocs dife­rents. M'ali­men­ten. I dar­rere de l'èxit a Cata­lu­nya, com a mínim dues dones més: la Isa­bel Martí de la Cam­pana, i la Laura Huerga de Raig Verd. I segons que hem sabut, encara una més: dar­rere d'Elena Fer­rante hi ha la tra­duc­tora romana Anita Raja, segons que ha reve­lat el peri­o­dista Clau­dio Gatti, que ha fet la recerca del que fins ara era el secret que envol­tava l'amiga genial. Li podrem posar cara, i reconèixer la feina. Tot i que en un temps d'expo­sició cons­tant, el mis­teri de no ser vist hi afe­gia un punt més d'atracció. Amb les ganes que tinc de veure't quan fuges i t'ama­gues. Com són!