Opinió

LA GALERIA

No aprenem dels errors

Els inversors tornen a donar prioritat a les inversions en immobles, encara que la recuperació sigui feble

“No hem après res. La gent torna a inver­tir en el totxo.” Ho afir­mava dijous a Girona un dels ponents de la sessió dedi­cada al crowd­fun­ding orga­nit­zada per Acció, l'agència de la Gene­ra­li­tat encar­re­gada de fomen­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses. Havia d'expli­car la seva experiència a l'hora d'acon­se­guir diners mit­jançant aquest mètode de finançament col·lec­tiu o micro­me­ce­natge. I ho va fer d'una manera molt con­tun­dent quan va dir clar i català que cal tenir molta moral a l'hora d'afron­tar el repte d'acon­se­guir fons per a deter­mi­nats pro­jec­tes perquè els inver­sors tor­nen a donar pri­o­ri­tat a les inver­si­ons en immo­bles. O molta moral per no des­es­pe­rar-se quan li pre­gun­ta­ven: “Per què he d'inver­tir en el teu pro­jecte i no en un pis?” O sigui, que com aquell qui no vol la cosa ja han començat a aparèixer els símpto­mes que s'està abo­nant una altra vegada el ter­reny perquè d'aquí un tres i no res ens tor­nem a tro­bar davant d'una nova bom­bo­lla immo­biliària. Doncs això, no hem après res. És igual que la recu­pe­ració de l'eco­no­mia sigui encara molt feble i que molta gent no hagi superat, ni pot­ser superi mai, les con­seqüències dels exces­sos i abu­sos que es van pro­duir durant l'època de vaques gras­ses. Però per si cal refres­car la memòria només cal escol­tar les expli­ca­ci­ons que han donat aquests dies alguns dels acu­sats durant el judici per les tar­ge­tes black de Bankia. Sense mos­trar cap mena de ver­go­nya ni de pene­di­ment, han expli­cat sense embuts que a final d'any es posa­ven a gas­tar a tort i a dret per esgo­tar el límit de la tar­geta, ja que si no, era com renun­ciar a una part del sou. No ser­veix de con­sol que l'actual res­pon­sa­ble de l'enti­tat digui que ara ja no es donen pràcti­ques d'aquesta mena, perquè abans ha dit que aques­tes tar­ge­tes són temes del pas­sat. O sigui que, una altra vegada, no hem après res. S'intenta girar full com si no hagués pas­sat res, i només queda cre­uar els dits perquè d'aquí a no gaire no torni a sor­tir un cas sem­blant. O també es pot con­fiar que els nom­bro­sos estu­di­ants que van escol­tar la xer­rada a l'audi­tori de l'edi­fici Jaume Casa­de­mont del Parc Científic de la UdG seguei­xin, en la seva car­rera labo­ral, l'exem­ple dels dos ponents. Això és optar per tirar enda­vant pro­jec­tes empre­sa­ri­als amb cara i ulls mal­grat els mal­de­caps que això com­porti, abans que bus­car la inversió fàcil, el negoci dubtós i les remu­ne­ra­ci­ons des­me­su­ra­des i immo­rals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia