L'any que ve, més

Ahir una part dels regi­dors de Bada­lona van deso­beir –i estri­par– la reso­lució judi­cial i van entrar a l'edi­fici con­sis­to­rial a aten­dre els veïns. Una decisió salomònica. Tan salomònica com la que va pren­dre Artur Mas, que en la con­sulta del 9-N, després de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal, va deci­dir excloure'n els fun­ci­o­na­ris i assu­mir-ne ell la res­pon­sa­bi­li­tat. Tot l'epi­sodi hau­ria estat una mica més bri­llant si Fran­cesc Homs i diver­sos por­ta­veus de la CUP no s'hagues­sin esta­cat en una pugna fra­tri­cida. Fra­tri­cida naci­o­nal­ment. Però, sigui com sigui, l'Ajun­ta­ment de Bada­lona va aca­bar sumant-se a la qua­ran­tena de muni­ci­pis que, d'una manera o una altra, no es resig­nen a cele­brar el Día de la Raza, de la His­pa­ni­dad o la Fiesta Naci­onal, una desig­nació mutant. No són els únics. Moltíssims cata­lans sen­ten un rebuig rao­na­ble i cal­cu­lat con­tra la impo­sició d'un fes­tiu que fins i tot des del punt de vista espa­nyol esmussa. A l'epi­sodi ame­ricà hi va haver de tot, però demana més reflexió que cele­bració. Pel que fa a la “raza”, ja se la poden con­fi­tar. Ells i tots els qui hi cre­uen. Final­ment, quant a la “fiesta naci­o­nal”, queda clar que les dis­crepàncies són abso­lu­tes. Les naci­ons són democràtica­ment opi­na­bles. La d'aquests senyors, no. És sagrada. Cons­ti­tu­ci­o­nal­ment recon­sa­grada. Però com que només saben impo­sar-la amb la llei o les armes, queda clar que l'any que ve seran molts més els ajun­ta­ments cata­lans que tre­ba­lla­ran. Si és que l'any que ve ells poden impo­sar res...