Llençar menjar

Més de 200.000 fir­mes per evi­tar que cadascú de nosal­tres llen­cem cada any 35 qui­los de men­jar a les escom­bra­ries. Això és el que pretén una mare de l'Alt Empordà amb una cam­pa­nya que ha fet arri­bar aquesta set­mana fins al Congrés a Madrid. Però ben mirat i tenint en compte les xifres, el que hau­ria de plan­te­jar-se és començar per casa, a veure si d'una vegada algú reac­ci­ona. Perquè segons les xifres ofi­ci­als, a tot Cata­lu­nya cada any es llen­cen direc­ta­ment a les escom­bra­ries ni més ni menys que més de 260.000 tones d'ali­ments apro­fi­ta­bles. D'aquí sur­ten el 35 qui­los per cap. Les xifres són tan esgar­ri­fo­ses que ja no és sufi­ci­ent par­lar només de mal­ba­ra­tar i dila­pi­dar. Això també és immo­ral i mos­tra de desídia, ego­isme, inso­li­da­ri­tat. Perquè tots con­tribuïm a aquest mal­ba­ra­ta­ment que, cal dir-ho, es pro­du­eix prin­ci­pal­ment a casa de cada un de nosal­tres. O sigui, que el men­jar que llen­cem, va a parar a les nos­tres escom­bra­ries. Si bus­quem el sig­ni­fi­cat de mal­ba­ra­ta­ment tro­bem que vol dir con­sum desor­bi­tat i anti­e­conòmic de pro­duc­tes de qual­se­vol mena. En el cas que ens ocupa s'escau molt per exem­pli­fi­car el tema de com es dila­pida el men­jar, prin­ci­pal­ment a casa, però també a fora. És evi­dent que en la nos­tra soci­e­tat occi­den­tal hi ha un con­sum desor­bi­tat. De tot. Fem com­pres desor­bi­ta­des quan anem a la botiga o super­mer­cat i pre­pa­rem àpats desor­bi­tats. I el resul­tat és que una part del que sobra va a parar a les escom­bra­ries. I aquí rau el pro­blema. La mare que ha reco­llit aquests milers de fir­mes con­tra el mal­ba­ra­ta­ment ho ha fet després de veure què pas­sava a l'escola del seu fill, on molt men­jar aca­bava a la brossa. Quan va adver­tir de la bes­ti­esa que això repre­senta, la res­posta va ser que per temes de segu­re­tat ali­mentària no es podia rea­pro­fi­tar. Res a dir si par­lem de segu­re­tat. Però em consta que feta la llei, feta la trampa. Hi ha esco­les que vist que per la banda de rea­pro­fi­tar topa­ven amb impe­di­ments legals, van optar per dema­nar al càtering menys raci­ons de les que cor­res­pon­drien pel nom­bre d'alum­nes que tenen. Segu­ra­ment està mal fet des del punt de vista admi­nis­tra­tiu, però s'ha d'adme­tre que d'aquesta manera no sola­ment han con­ti­nuat ali­men­tant els alum­nes sense pro­ble­mes, sinó que han evi­tat haver de llençar men­jar cada dia per culpa de raci­ons exces­si­ves. El mètode pot­ser no és el cor­recte, però sí els resul­tats.