Què volen aquesta gent?

Què volen Ini­ci­a­tiva, Pode­mos, el nou par­tit que està ini­ci­ant Ada Colau... i tots els grups i sub­grups de CSQP? No ho sabem, però es poden entre­veure alguns indi­cis. Ells matei­xos reco­nei­xen que el seu prin­ci­pal objec­tiu és ser el gran par­tit de les esquer­res a Cata­lu­nya (sense obli­dar Espa­nya). L'inter­ro­gant, però, és com acon­se­guir-ho. I és aquí on rau el pro­blema.

Per asso­lir aquest objec­tiu han d'inten­tar:

A) Que Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya des­a­pa­re­gui dins la seva orga­nit­zació. Es pot dir que ja ho han acon­se­guit. Només queda la cara de pomes agres de Joan Cos­cu­bi­ela.

B) Reduir a tes­ti­mo­nial el PSC-PSOE. I, per tant, fer seus la pràctica tota­li­tat dels votants. De moment, els soci­a­lis­tes es resis­tei­xen a des­a­parèixer. Iceta, fins ara, ha parat el cop, i la sag­nia de vots s'ha esta­bi­lit­zat. La lluita entre soci­a­lis­tes i Pode­mos (o el que surti) es diri­mirà en les pro­pe­res elec­ci­ons cons­ti­tu­ents que se cele­bra­ran després del referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, ja dins una Cata­lu­nya inde­pen­dent.

C) El par­tit que surti de la ini­ci­a­tiva d'Ada Colau, per activa o per pas­siva, ha d'estar unit a Pode­mos. Serà interes­sant veure com es con­creta aquesta relació. Però allò impor­tant serà qui mana. Si mana Ada Colau o algú de Pode­mos, afí lògica­ment a Pablo Igle­sias. Aquest pot ser el seu gran pro­blema.

D) Divi­dir l'inde­pen­den­tisme. Aquesta és la seva gran estratègia, encara que no ho vul­guin reconèixer, però la seva actu­ació va en aquest sen­tit.

Com s'explica, si no:

a) Defen­sen el dret a deci­dir i la cele­bració d'un referèndum pac­tat amb l'Estat, i saben per­fec­ta­ment que un referèndum pac­tat és impos­si­ble i que mai serà accep­tat. Per tant, dir que volen el referèndum és un engany, si no diuen quan se cele­brarà. Sense posar data és un brin­dis al sol i és divi­dir els que real­ment volem el referèndum.

b) Si Cata­lu­nya té dret a deci­dir el seu futur, han de dir, cosa que no fan, que els drets no es dema­nen ni es pac­ten, sim­ple­ment es por­ten a terme. De què ser­veix, si no? El tema del referèndum i del dret a deci­dir és el punt més deli­cat per divi­dir l'inde­pen­den­tisme. És hora de par­lar clar, i Pode­mos i la Colau no par­len clar. Si no volen con­ti­nuar enga­nyant la ciu­ta­da­nia i divi­dir els par­ti­da­ris del procés cap a la inde­pendència han de cla­ri­fi­car el tema del referèndum i del dret a deci­dir. Ens temem, però, que con­ti­nu­a­ran sense acla­rir-nos res.

De moment, el grup de Colau i Pode­mos ja han acon­se­guit l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. I què fan? No pas pac­tar amb ERC i la CUP, que són d'esquer­res i inde­pen­den­tis­tes, sinó amb els soci­a­lis­tes. Aquells que en la cam­pa­nya elec­to­ral eren els res­pon­sa­bles que durant dècades de man­dat soci­a­lista res no havien fet per millo­rar la vida dels més des­pro­te­gits. És un altre engany palès.

I ara, amb l'excusa de l'expo­sició Franco, Victòria, República a l'espai d'El Born, fan una demos­tració més de voler mar­gi­nar i silen­ciar, d'alguna manera, el fet més impor­tant, que és la repressió i ani­qui­lació de Bar­ce­lona i Cata­lu­nya per les tro­pes de Felip V. Fer una expo­sició sobre el fran­quisme i la seva repressió bru­tal està molt bé, però no tenien un lloc millor per fer-la? Havia de ser a El Born? Per altra banda, posar l'estàtua del dic­ta­dor al car­rer, això sí que és una pro­vo­cació. La res­posta de la ciu­ta­da­nia ja la sabem tots.