Com reaccionarem?

La quan­ti­tat de cau­ses i cau­sas­ses judi­ci­als que comen­cen a enca­de­nar-se per “deso­bediències” vàries al deno­mi­nat “procés sobi­ra­nista” n'estan fent, en efecte i mai més ben dit, un autèntic “procés”. Un procés judi­cial gene­ral. Un sumaríssim con­tra el dret a deci­dir de Cata­lu­nya, con­tra la mateixa democràcia. Així ho veuen també des de fora. Així ho veuen també arti­cles i car­tes que aquests dies s'enca­de­nen a la premsa britànica; espe­ci­al­ment, al Finan­cial Times, en res­posta a uns altres que publica la diplomàcia espa­nyola i que no des­per­ten tan­tes sim­pa­ties entre els lec­tors. Dijous pas­sat l'excònsol britànic a Bar­ce­lona Geoff Cow­ling sen­ten­ci­ava sense gaire dret a la rèplica escal­dada: “El Par­la­ment de West­mins­ter ha ator­gat a Escòcia el dret a deci­dir el seu futur. En canvi, el Par­la­ment espa­nyol a Madrid rebutja deba­tre la demanda cata­lana. El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tam­poc Espa­nya li hau­ria de tenir por.” Però ni el PP ni la justícia espa­nyola lle­gei­xen el Finan­cial. Carme For­ca­dell, les dese­nes de regi­dors “deso­be­di­ents”, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Fran­cesc Homs aca­ba­ran, d'una manera o una altra, sen­ten­ci­ats. No seran els únics. N'hi haurà molts més. I lla­vors que­darà deter­mi­nada l'alçada real de la causa cata­lana. El PP i Rajoy –que s'eter­nit­za­ran al govern espa­nyol– es mouen com les angui­les en l'aigua bruta de la tensió. I serà en la tensió on se la juga­ran les ins­ti­tu­ci­ons i la soci­e­tat cata­lana més inqui­eta. Com reac­ci­o­na­ran?