Opinió

Sixena i el rei Salomó

“Volen les pintures trossejades abans que senceres en un altre lloc

El plan­te­ja­ment del plet de les pin­tu­res del mones­tir ara­gonès de Sixena dipo­si­ta­des al Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya evoca el judici del rei Salomó tal com surt a la Bíblia. Dues parts es decla­ren pro­pietàries de la cri­a­tura i el rei, en el paper de jutge, dic­ta­mina que sigui par­tida per la mei­tat per donar satis­facció a totes dues. Una de les parts s'hi avé, i l'altra, davant la mas­sa­cre anun­ci­ada, pre­fe­reix renun­ciar-hi i que la cri­a­tura sigui entre­gada viva i sen­cera a la part contrària. Salomó ho té clar: la cri­a­tura és, ni que no ho fos, d'aquesta última, que demos­tra un amor supe­rior, el més apro­xi­mat al d'una mare. El plan­te­ja­ment, en el cas de Sixena, és aquest, però el desen­llaç és el con­trari perquè no dis­po­sem de jut­ges savis sinó de jut­ges des­tra­lers i que són part: les pin­tu­res són per a qui amb el tras­llat al mones­tir sap que pati­ran danys irre­ver­si­bles, no per a qui les cus­to­dia sen­ce­res i va res­tau­rar. Si el jutge ho veu així, els res­pon­sa­bles de Sixena, que també deuen conèixer el con­sell salomònic, hau­rien de ser els pri­mers a renun­ciar a la devo­lució. Però pre­fe­rei­xen la cri­a­tura par­tida. I no par­tida amb la fina­li­tat que cada part se'n quedi un tros, sinó defi­ni­ti­va­ment escor­xada i per a ningú. Ni teves ni meves, i la cançó de sem­pre, amb una altra tona­li­tat: “Antes rota que cata­lana.” Si les pin­tu­res de Sixena hagues­sin estat res­ca­ta­des pel Museu del Prado, el jutge hau­ria sen­ten­ciat igual? Més encara: els de Sixena les hau­rien recla­ma­des? Con­ce­dim-los el bene­fici del dubte, però es dóna el fet que altres museus espa­nyols tenen peces de Sixena sense que la recla­mació hagi estat cur­sada. Què en diu el Museu del Prado, sufra­gat entre tots perquè pro­te­geixi l'art espa­nyol? No diu res, i han hagut de venir experts de museus de més enfora per aler­tar que el tras­llat pot ser una catàstrofe no per al museu català sinó per a l'art mun­dial.

Com que conei­xem la Bíblia d'oïdes molts es pen­sen que actuar salomònica­ment vol dir divi­dir les coses en parts iguals per donar satis­facció a tot­hom. Salomó no era un con­tem­po­rit­za­dor. Salomó era un radi­cal. Abans sen­cera que escui­xada.

Es posa la política en mans dels jut­ges, i s'hi posa l'art. És el mateix, és clar. La Gene­ra­li­tat no pot deci­dir res sense el vis­ti­plau del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i el museu d'allà dalt a Montjuïc depèn d'un jutge d'Osca. Què ha de dir un jutge d'Osca si no vol que li tirin pedres no només de Sixena pel car­rer? Què ha de dir el Cons­ti­tu­ci­o­nal per donar satis­facció al PP i al PSOE que l'han nome­nat i a l'anti­ca­ta­la­nisme ram­pant? De totes mane­res un amor de mare, de mare pàtria, ha estat obser­vat aquests dies: el PSOE es decanta abans per Rajoy tot sen­cer que per l'esquerra tros­se­jada i amb sen­si­bi­li­tat cata­lana.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia