Incivisme

L'Ajun­ta­ment de Girona feia tan­car dime­cres una de les bar­ra­ques de la Copa i una parada per haver venut alco­hol a menors. Les cròniques periodísti­ques han expli­cat que la regi­dora de l'àrea va dir que serien “infle­xi­bles” i que cal “donar imatge”. Res a dir sobre la infle­xi­bi­li­tat, però si un dels argu­ments de pes és la imatge, ja no s'aguanta tant. Massa sovint sem­bla que s'actua, o es dic­ten nor­mes, o es regula per una qüestió d'imatge, o perquè toca. Només cal mirar les orde­nan­ces dels muni­ci­pis del nos­tre entorn per veure que en molts casos que­den en paper mullat, ja que s'incom­plei­xen rei­te­ra­da­ment amb total impu­ni­tat. Per posar un exem­ple, repas­sant l'orde­nança de civi­li­tat de Girona tro­bem que diu lite­ral­ment que està pro­hi­bit defe­car, ori­nar o esco­pir a la via pública, i també regar les plan­tes de l'exte­rior dels edi­fi­cis fora de l'horari que va de les 22 hores a les 8 hores del dia següent i llençar papers, xiclets, reci­pi­ents o dei­xa­lles fora de les pape­re­res. I així, un reguit­zell de pro­hi­bi­ci­ons i nor­mes sobre què podem fer i què no. Però no cal que siguin Fires, que tots ja sabem que són dies de dis­bauxa, per veure per­so­nes ori­nant pel car­rer, esco­pint o regant les flors, i per tant els via­nants, a les sis de la tarda. Perquè una cosa és el que diu un paper i una altra de ben dife­rent, la rea­li­tat. Cada dia es pot veure que el civisme no es gua­nya a cops de nor­ma­tiva, regla­ment, orde­nança o pro­hi­bició… I, pel que es veu, tam­poc amb san­ci­ons. Només fa uns dies, durant un debat sobre el futur dels mit­jans de comu­ni­cació, un dels par­ti­ci­pants en la taula rodona va plan­te­jar, de manera sor­pre­nent, el tema de l'obli­gació que tenen els mit­jans de mos­trar com­por­ta­ments exem­plars. Va ser sor­pre­nent perquè el debat no anava tant sobre els con­tin­guts com sobre els nous mètodes i canals de comu­ni­cació. I va posar l'exem­ple de com els joves escu­pen cada vegada més pel car­rer, i ho atribuïa al fet que veuen contínua­ment per la tele que tota mena de per­so­nat­ges, prin­ci­pal­ment fut­bo­lis­tes, ho fan. Els joves, i no tan joves, seguei­xen un patró, uns com­por­ta­ments que no can­vi­a­ran per més pro­hi­bi­ci­ons que es dic­tin. És sim­pli­fi­car-ho, però és la rea­li­tat. Com ho és que hi haurà qui con­ti­nuarà venent alco­hol als menors. Que no vol dir que no s'hagi de con­ti­nuar actu­ant per evi­tar-ho i no s'hagi d'actuar per for­mar les per­so­nes i evi­tar la resta d'acti­tuds incíviques.