“«America first»”

El retard en l'accep­tació de la der­rota desa­cre­dita Clin­ton i va començar a fer més pas­sa­ble el tràngol mun­dial de la victòria de Trump. Un altre error de Hillary. Va con­fir­mar la neces­si­tat de canvi polític que milers de nord-ame­ri­cans han ava­lat amb el canvi de vot cap als repu­bli­cans a mitja dot­zena d'estats que Trump ha recu­pe­rat, encara que fos aga­fant-se al clau rogent del popu­lisme. Les pre­si­den­ci­als nord-ame­ri­ca­nes són ple­nes de tra­di­ci­ons democràtiques, i feli­ci­tar imme­di­a­ta­ment el gua­nya­dor és tan impor­tant, o més, que el dis­curs del ven­ce­dor. És una tra­dició l'elec­tion day, el pri­mer dimarts després del pri­mer dilluns de novem­bre, o l'inau­gu­ra­tion day del 20 de gener, el pri­mer dia que pre­si­dent i vice­pre­si­dent tre­ba­llen ja a la Casa Blanca.

Un dels estats que han fet sal­tar la sor­presa és Penn­sil­va­nia, el bres­sol dels Estats Units. Els 56 “pares de la pàtria”, que diuen als EUA, hi van fir­mar la Decla­ració d'Inde­pendència a la ciu­tat més emblemàtica, Filadèlfia, i Tho­mas Jef­fer­son va escriure-hi: “Els gover­nants han de res­pec­tar els drets ali­e­na­bles del poble.” Tot i ser un il·lus­trat d'influència euro­pea, no qüesti­o­nava la capa­ci­tat decisòria del poble. En deia “repu­bli­ca­nisme”. El poble, doncs, ha ele­git Trump, per inver­sem­blant o estrany que ens sem­bli a la resta del món, que no som ningú per dir als nord-ame­ri­cans si han triat bé o mala­ment. Els page­sos d'Iowa o els obrers de Detroit escu­llen en funció dels seus interes­sos, i tal com els pro­po­sava Trump: “Ame­rica first” (Amèrica pri­mer), que és un dels seus lemes. Ni l'omni­presència d'Obama en cam­pa­nya ha sal­vat Clin­ton.

Una altra cosa són les con­seqüències de l'elecció que pagarà tot el pla­neta, en forma de pro­tec­ci­o­nisme econòmic als EUA, més canvi climàtic, enfron­ta­ment total amb el món àrab, bom­bar­de­jos con­tra Estat Islàmic, més tràfic d'armes, que els estats on hi ha bases mili­tars dels EUA se les hagin de pagar, aixe­ca­ment de murs con­tra la immi­gració, reducció dels drets de gais i les­bi­a­nes, res­tric­ci­ons per prac­ti­car avor­ta­ments... i qui sap què més.