Un pas més enllà

Així ho cer­ti­fi­cava alguna premsa ahir. Mari­ano Rajoy hau­ria fet seves les parau­les de la seva vice­pre­si­denta i super­mi­nis­tra, Soraya Sáenz de San­ta­maría –pot­ser són seves–, i esta­ria dis­po­sat a “escurçar distàncies”, dins la sagrada obediència cons­ti­tu­ci­o­nal, i fins i tot a “fer un pas més enllà”. I què vol dir “un pas més enllà”? Per al PSOE, per exem­ple, apel·lar a una més que impro­ba­ble “reforma cons­ti­tu­ci­o­nal” i a un fede­ra­lisme que Susana Díaz es passa per l'arc de la Giralda. I per al PP? Per a Rajoy, “el pas més enllà” es redui­ria a “cele­brar un Con­sell de Minis­tres a Bar­ce­lona”. Quin honor! Amb deci­si­ons d'aquesta enver­ga­dura les dis­crepàncies pro­fun­des entre les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i les espa­nyo­les dei­xa­rien de tenir sen­tit. Pura vase­lina. El dia que el Con­sell de Minis­tres es reu­neixi a Bar­ce­lona les este­la­des des­a­pa­rei­xe­ran dels bal­cons i el carilló del palau de la Gene­ra­li­tat inter­pre­tarà la marxa reial. Ara sí que ho han entès. Entre l'ordre del dia ses senyo­ries podrien trac­tar la inversió d'uns quants milers de mili­ons més en les línies de l'AVE que unei­xen Galícia amb Madrid o ampliar el Fons de Liqui­di­tat Autonòmic perquè la Gene­ra­li­tat pugui pagar el mes que ve els far­macèutics. Seduïts pel clima las­ciu del lloc, fins i tot els minis­tres podrien deci­dir tras­lla­dar la bibli­o­teca del Senat a la pro­vin­cial de Bar­ce­lona. Ei, quan es faci, que les pres­ses no són mai bones con­se­lle­res. Puig­de­mont i Jun­que­ras també els podrien ser­vir el cafè. Gràcies, bwa­nes!