Si s'ho prenen de debò

El ple del Congrés dels Dipu­tats –cada vegada es mereix menys les majúscu­les– va viure ahir una sessió ver­go­nyosa. A porta tan­cada i bar­rada, la majo­ria –inte­grada pel PP, el PSOE, el PSC, Coa­lició Canària i Ciu­ta­dans– va deci­dir accep­tar el supli­ca­tori que por­tarà Fran­cesc Homs als peus del Tri­bu­nal Suprem. Suprema ignomínia. La con­fusió dels poders a Espa­nya és abso­luta. Judi­ci­a­lit­zació de la política, poli­tit­zació de la justícia i també el sur­sum corda. Amunt els cors i campi qui pugui. Ses senyo­ries van triar per­pe­trar la jugada sense tes­ti­mo­nis i amb votació secreta. Poc secreta va ser, perquè les fílies i les fòbies són palmàries. Resolt el pri­mer tràmit, ara el dipu­tat Homs pas­sarà a mans de la dita justícia ordinària. Extra­or­dinària, com tot, a Espa­nya. Com que cal supo­sar que la sentència serà con­dem­natòria i que l'excon­se­ller de la Pre­sidència serà inha­bi­li­tat per haver atès la petició de la majo­ria del Par­la­ment de Cata­lu­nya i haver obert urnes, con­vin­dria que entre els demòcra­tes sense ron­da­lles hi hagués un cert debat. Que bé! Un debat interes­sant! Què faran els altres dipu­tats –els del Par­tit Demòcrata, Esquerra Repu­bli­cana i En Comú Podem a Madrid? S'hi resig­na­ran, pro­tes­ta­ran edu­ca­da­ment i simbòlica o s'ho pren­dran de debò? Si s'ho pre­nen de debò, podrien aban­do­nar l'escó. Però això faci­li­ta­ria el camí al PP, que tin­dria més a l'abast les majo­ries necessàries per gover­nar. És un dilema neces­sari. I gens fàcil de resol­dre ni a les bra­ves ni a les qui­e­tes.