Nous reptes

Els temps por­ten a expe­ri­men­tar sobre una nova forma de fer política, més quan arreu es cons­tata que les velles fórmu­les tenen data de cadu­ci­tat. Els exem­ples són múlti­ples, però és als muni­ci­pis on s'observa més nítida­ment la nova deriva. Fins l'emblemàtic cap i casal del país n'és la més visi­ble referència.

La ciu­tat de Bada­lona esdevé un ele­ment d'atenció en l'escala d'ajun­ta­ments inno­va­dors, des de la múlti­ple con­dició de ser el ter­ri­tori on es vol bar­rar el pos­si­ble ascens dels popu­lars a Cata­lu­nya i des del repte de con­fron­tar la rea­li­tat d'un país que molts volem, en el con­text d'una zona metro­po­li­tana no sem­pre recep­tiva. És popu­la­rit­zar la república cata­lana i el llen­guatge iden­ti­tari.

Però, a la vegada, cal intro­duir ele­ments de política par­ti­ci­pa­tiva, com a forma d'inte­grar la ciu­ta­da­nia en un pro­jecte comú i en una democràcia de pro­xi­mi­tat. Ara, a Bada­lona, s'ha expe­ri­men­tat sobre el valor de com­pro­me­tre la gent en l'ela­bo­ració dels pres­su­pos­tos muni­ci­pals i poder triar una part del que és el gruix de les inver­si­ons. Els ciu­ta­dans han pogut ele­gir entre 139 pro­jec­tes a què dedi­car 14 mili­ons d'euros del pres­su­post, de tal manera que es rea­lit­za­ran els pro­gra­mes més votats. Un repte impor­tant que des­criu una nova volun­tat.

Amb tot, des dels púlpits dau­rats, s'han sen­tit les velles veus de l'immo­bi­lisme estig­ma­tit­zar l'excés de demo­cra­ti­tis i defen­sar l'ordre esta­blert, que sal­va­guarda el vot qua­dri­en­nal i, després, estar-se qui­e­tet i no moles­tar. Més, la nova política no va en aquesta direcció i el canvi cal salu­dar-lo amb il·lusió.