Sobre bombolles

Llo­gar un pis a Girona, missió gai­rebé impos­si­ble. Així de clar i català ho ha mani­fes­tat aquesta set­mana Api­a­lia Girona, que agrupa onze immo­biliàries de la ciu­tat. Es veu que l'oferta no és sufi­ci­ent per cobrir l'alta demanda, prin­ci­pal­ment d'estu­di­ants però també de famílies. Això ja s'ha traduït en un aug­ment dels preus dels llo­guers i en un aug­ment d'inver­sors que, en detec­tar aquesta pro­blemàtica, han deci­dit com­prar pisos per des­ti­nar-los a llo­guer. És la millor manera de treure un ren­di­ment dels seus estal­vis, ja que tenir-los al banc no ser­veix de res. El pro­blema és si tota aquesta com­bi­nació d'ele­ments pro­voca, ara, una bom­bo­lla del llo­guer, com fa uns anys ja va pro­vo­car la de la com­pra i venda de pisos. Tots sabem com va aca­bar de mala­ment i encara en patim i en segui­rem patint les con­seqüències. Els bancs es van que­dar un piló de pro­mo­ci­ons aca­ba­des o a mig fer i en alguns casos han optat per anar-les aca­bant. Després han posat els pisos rebai­xats a la venda amb jor­na­des de por­tes ober­tes a preu fet que sem­blen la sub­hasta del peix. Això sí, adver­tint que per for­ma­lit­zar la com­pra s'haurà de demos­trar que el diner uti­lit­zat és blanc. Queda molt lluny l'època de la bom­bo­lla immo­biliària en què quan ana­ves a veure un pis la per­sona que el venia, evi­dent­ment un espe­cu­la­dor, t'adver­tia de tot el con­trari. O sigui, del fet que hi havia una part que s'havia de pagar amb B. Un eufe­misme molt hipòcrita per dir que s'havia de pagar una part, impor­tant, amb diner negre. Ara les coses han can­viat com un mitjó. La majo­ria d'aquests espe­cu­la­dors han des­a­pa­re­gut, els bancs s'han tret de sobre com han pogut els pisos i l'oferta ja no pot cobrir tota la demanda. El resul­tat tor­narà a ser un aug­ment de preus, ja siguin els de llo­guer o els de com­pra. La qüestió és si tor­narà l'espe­cu­lació. La res­posta seria que no si fem cas de l'estudi que ha pre­sen­tat aquesta set­mana el BBVA sobre l'eco­no­mia giro­nina. Pel que cons­tata el seu autor, el sec­tor de la cons­trucció no tor­narà a ser mai més com abans de la crisi. Si tenim en compte les con­seqüències que van pro­vo­car l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària i la crisi, pot­ser millor. I si no, sem­pre ens que­darà el con­sol de saber que, com a mínim en l'àmbit pro­duc­tiu, la crisi ja es dóna per tan­cada. Una altra cosa ben dife­rent és que res no apunta que puguem recu­pe­rar el que hem per­dut.