Iguals davant la llei

És cone­gut que anys enrere es va decre­tar pel govern de Madrid una amnis­tia fis­cal per a les per­so­nes i enti­tats que voluntària­ment decla­res­sin béns ocults, tant si els tenien a l'estran­ger com a casa. Les con­seqüències d'aque­lla decisió, presa en un moment en què l'eco­no­mia esta­tal pen­java d'un fil, han fet córrer molta tinta. Mol­tes per­so­nes i enti­tats varen creure que era arri­bat el moment de posar-ho sobre la taula i varen decla­rar el que tenien ama­gat. Al marge del que els va cos­tar fer-ho, cada any els afec­tats han hagut d'omplir un imprès on cal fer cons­tar les vari­a­ci­ons que s'han esde­vin­gut en aquells imports. Així l'Estat pot fer-ne un segui­ment. Lla­vors, és clar que també els han hagut d'incor­po­rar anu­al­ment a la decla­ració de l'impost sobre el patri­moni, i pagar la quota que en resulti.

I aquí rau una de les desi­gual­tats de la llei: el volum més impor­tant de decla­ra­ci­ons de béns ocults eren de per­so­nes o soci­e­tats domi­ci­li­a­des a Madrid, segui­des de molt lluny per les altres comu­ni­tats. Però com que a Madrid –i també en altres comu­ni­tats– no es declara ni es paga per l'impost sobre el patri­moni, aque­lles per­so­nes que varen bene­fi­ciar-se de l'amnis­tia fis­cal se'n tor­nen a bene­fi­ciar cada any, en no estar sub­jec­tes a l'impost asse­nya­lat, men­tre que els resi­dents a Cata­lu­nya anu­al­ment han d'incor­po­rar-ho a la seva decla­ració, i liqui­dar. I com que el diner no sol ser gaire patriòtic, alguns aca­ba­lats ciu­ta­dans han tras­lla­dat el seu domi­cili fis­cal a Madrid. Una tendència que hau­ria d'alar­mar, i no ho sem­bla.

Anem per un altre exem­ple. Si vostè, esti­mat lec­tor, dis­posa de més de vint mili­ons d'euros –ja veu que no ens moquem amb mitja màniga– els pot inver­tir per mitjà d'una soci­e­tat del seu domini en una enti­tat resi­dent o no resi­dent en ter­ri­tori esta­tal; i si pas­sats uns anys vol recu­pe­rar la inversió, i posem-hi que li rein­te­gren trenta mili­ons, és a dir, que haurà gua­nyat deu mili­ons d'euros, aquesta “renda posi­tiva” –bene­fici pur– queda exempta d'impos­tos en vir­tut de l'apli­cació de l'arti­cle 21 de la llei 27/2014. Encara més, si men­tres­tant la seva inversió li ha gene­rat bene­fi­cis en forma de dis­tri­bució de divi­dends, aquests també roman­dran exempts de l'impost de soci­e­tats. L'exempció s'estén també quan s'adqui­reix més d'un cinc per cent del capi­tal d'una soci­e­tat activa: tant els ren­di­ments com la plusvàlua que es poden gene­rar que­da­ran exempts de l'impost, com­plint deter­mi­na­des con­di­ci­ons.

Lla­vors no ens hem d'estra­nyar en lle­gir que les grans for­tu­nes espa­nyo­les no fan més que créixer i créixer d'un any per l'altre. Els petits inver­sors, que no arri­ben a les mag­ni­tuds asse­nya­la­des, paguen impost des del pri­mer euro. Visca la igual­tat!