Països Catalans, l'ou i el got

Diven­dres pas­sat fins i tot La Van­guar­dia des­ta­cava que les Bale­ars, el País Valencià i Cata­lu­nya havien votat, jun­tes i en con­tra d'en Mon­toro i de la resta d'auto­no­mies, la pro­posta de dèficit per al 2017; entre­tant el País Basc, mal­grat tenir pis­ci­fac­to­ria pròpia, apro­fi­tant la dar­rera lluna elec­to­ral, es dis­posa a arre­ple­gar tot el peix aliè que pugui per al seu cove autonòmic. No és el pri­mer cop que els tres Països Cata­lans espa­nyols coin­ci­dei­xen i, al lle­gir-ho, he recor­dat una res­posta al Face­book (05/11) del reco­ne­gut peri­o­dista Enric Juli­ana a un que li dema­nava per què no usa Països Cata­lans per refe­rir-se a aquest frag­ment d'Arc Medi­ter­rani: “Ben sen­zill, els Països Cata­lans no exis­tei­xen. Exis­teix una comu­ni­tat lingüística, no arbi­trada per una auto­ri­tat cata­lana (IEC), exis­teix una vella tra­dició con­fe­de­ral (Corona d'Aragó) i exis­teix un futur en xarxa sense cen­tre a Bar­ce­lona: l'Arc Medi­ter­rani. Vés a València i pre­gunta pels Països Cata­lans, veuràs què et diuen els de Com­promís.” L'eximi peri­o­dista for­mula allò visi­ble des de rere el canyer cons­ti­tu­ci­o­nal; fins i tot la pri­mera frase sem­bla un d'aquells arti­cles intro­duc­to­ris: “Els Països Cata­lans no exis­tei­xen.” Amb tot, després d'aquesta pro­fessió de fe en el moment espa­nyol, fa una relació que sem­bla con­tra­dictòria: diu que els PPCC con­flu­ei­xen en els matei­xos llen­gua, història i Arc Medi­ter­rani; i, seguint el seu diari –sense cre­mar-nos en l'infern pan­ca­talà, doncs–, podem afe­gir-hi que també com­par­tei­xen mal­de­caps econòmics. Déu n'hi do per no exis­tir. Exis­ti­rien els Països Espa­nyols trac­tats com ho han estat els PPCC? I, para­fra­se­jant Juli­ana, la comu­ni­tat lingüística cas­te­llana, seria arbi­trada per l'auto­ri­tat espa­nyola (RAE) sense les lleis, els mes­tres, els mit­jans, les armes, etc., que durant segles l'han impo­sada, a la vegada que agre­dien la comu­ni­tat lingüística cata­lana? Lla­vors, com fa l'egregi peri­o­dista, se li pot retreure al malalt la mala cara que fa sense acla­rir que ha estat prèvia­ment emmet­zi­nat? El que (a mi em) sap greu d'aquest peri­o­disme (Juli­ana és l'excusa) és que, amb el man­tra de la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, rei­tera que el vas és mig buit i amaga l'ou de la força i els diners amb què l'Estat ha bur­jat fins a la rat­lla del geno­cidi (cul­tu­ral, lingüístic, polític...) una rea­li­tat que ells matei­xos han de reconèixer. I que si aquest Estat hagués estat sim­ple­ment res­pectuós, avui, sobre­tot al País Valencià, els de Com­promís i molts d'altres podrien sen­tir-se i res­pon­dre ben dife­rent­ment.