Opinió

LA GALERIA

El pecat del museu

A les acaballes del règim franquista l'Ajuntament figuerenc de l'època decidia enderrocar aquell magnífic edifici

Un museu és, o hau­ria de ser, un lloc on es guar­den i s'expo­sen obres d'art i que amb les acti­vi­tats que s'hi fan s'intenta pre­ser­var una part del patri­moni artístic del país. A Figue­res, l'edi­fici del Museu de l'Empordà, inau­gu­rat el 1971, s'aixeca sobre les runes del magnífic edi­fici moder­nista de la Cam­bra Agrícola de l'Empordà, obra de l'arqui­tecte Josep Aze­mar. Per cert, aquest museu de Figue­res con­ti­nua sense direcció des que l'equip de govern de Marta Felip, ara farà dos anys, va deci­dir pres­cin­dir dels ser­veis de la direc­tora d'ales­ho­res, Anna Cape­lla, una plaça que encara no s'ha subs­tituït. Tret del Museu de l'Empordà, que és un cas a part, la cosa museística a Figue­res passa per la tos­su­de­ria d'alguns dels seus ciu­ta­dans que han vol­gut pre­ser­var obra o patri­moni artístic, com és el cas de Sal­va­dor Dalí que va pro­pi­ciar la cons­trucció del Tea­tre Museu Dalí –mal­grat que per qüesti­ons polítiques una part de l'obra pen­sada perquè restés a la ciu­tat ha anat a parar a Madrid–, i l'altre cas és el de Josep Maria Joan i Rosa, que va apor­tar tota la seva col·lecció per­so­nal i els seus esforços per fer rea­li­tat el Museu del Joguet de Cata­lu­nya, recu­pe­rant alhora una part de l'edi­fici de l'antic hotel París.

El Museu de l'Empordà va néixer matant. Era a les aca­ba­lles de règim fran­quista a finals dels anys 60 que l'Ajun­ta­ment figue­renc de l'època deci­dia ender­ro­car aquell magnífic edi­fici que feia can­to­nada entre el car­rer Engi­nyers i la pla­ceta baixa de la Ram­bla, sense tenir en compte el valor patri­mo­nial del que havia estat la seu de la Cam­bra Agrícola de l'Empordà.

Aque­lla edi­fi­cació moder­nista havia estat seu d'una impor­tant enti­tat de la ciu­tat i de la comarca que ara han deci­dit recu­pe­rar l'eco­no­mista i exal­calde figue­renc Joan Armangué, l'arqui­tecte Joan Fal­gue­ras i l'his­to­ri­a­dor i polític local Albert Tes­tar. Tres per­so­nes pro­ce­dents de camps i d'ide­o­lo­gies dife­rents han coin­ci­dit en un tre­ball con­junt per ana­lit­zar, expli­car i posar a la llum els aspec­tes més des­co­ne­guts del que havia estat aque­lla enti­tat. I ho han fet amb la publi­cació del lli­bre Cam­bra Agrícola de l'Empordà. Arqui­tec­tura, eco­no­mia i soci­e­tat, edi­tat per Brau Edi­ci­ons, que es pre­sen­tarà el diu­menge dia 18, evi­dent­ment al Museu de l'Empordà. Un acte en el qual el debat sobre el pas­sat, el pre­sent i el futur de la ciu­tat està garan­tit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia