Predicar amb l'exemple

La majo­ria dels mit­jans de comu­ni­cació s'han fet ressò, en les últi­mes hores, del con­tin­gut de l'informe de la Taula del Ter­cer Sec­tor Social sobre la pre­ca­ri­e­tat labo­ral juve­nil a Cata­lu­nya. El que tot­hom ha coin­ci­dit a des­ta­car és que, tal com recull l'estudi, durant la crisi s'ha tri­pli­cat el nom­bre de menors de 30 anys que no tenen feina i que una quarta part d'aquest col·lec­tiu ni estu­dia ni tre­ba­lla. L'informe també arriba a la con­clusió que els que sí que han pogut incor­po­rar-se al mer­cat de tre­ball ho han fet en unes con­di­ci­ons de molta major pre­ca­ri­e­tat que la gene­ració que els pre­ce­deix. Val la pena lle­gir l'informe sen­cer, que, per als que hi tin­guin interès, està dis­po­ni­ble al web www.​ter​cers​ecto​r.​cat i que és de lec­tura molt com­pren­si­ble. Els matei­xos autors fina­lit­zen el seu estudi amb unes con­clu­si­ons a manera de resum. Jo pro­poso algu­nes refle­xi­ons, algu­nes coin­ci­dents i d'altres com­ple­mentàries.

El pri­mer que crida l'atenció és que l'informe, ela­bo­rat a par­tir d'encre­uar les dades ofi­ci­als, posa en qüestió el dis­curs tri­om­fa­lista que fan els res­pon­sa­bles polítics de les ins­ti­tu­ci­ons res­pon­sa­bles d'ela­bo­rar aquests indi­ca­dors. Quan no tenim ele­ments per valo­rar qui ana­litza amb més equa­ni­mi­tat les dades cal apli­car un plus de cre­di­bi­li­tat al qui hi té menys interes­sos en joc segons quina sigui la seva inter­pre­tació. I en tot cas haver pas­sat d'una taxa d'atur del 13,4% l'any 2007 a una del 42,3% el 2015 con­vida a ser pru­dent abans d'anun­ciar, com han fet alguns res­pon­sa­bles polítics, que s'ha acon­se­guit un canvi de tendència en l'ocu­pació juve­nil.

L'informe encar­re­gat per la Taula del Ter­cer Sec­tor també dóna dades que demos­tren que ha aug­men­tat la tem­po­ra­li­tat, la pre­ca­ri­e­tat i baixa remu­ne­ració per la feina de la població jove. No és dife­rent de com ha evo­lu­ci­o­nat el con­junt del mer­cat de tre­ball. Amb pers­pec­tiva, i sense pre­ju­di­cis, poden arri­bar a la con­clusió que les refor­mes en el mer­cat labo­ral han acon­se­guit alguns del objec­tius que per­se­guien però no alguns altres. També podem valo­rat quins han estat els efec­tes secun­da­ris. En el seu con­junt la fle­xi­bi­lit­zació ha permès la cre­ació de llocs de tre­ball, però també que ha empit­jo­rat les con­di­ci­ons res­pecte dels que s'han des­truït. Per posar un exem­ple con­cret: si un dels motius per aba­ra­tir l'aco­mi­a­da­ment era faci­li­tar la con­trac­tació inde­fi­nida, a la llum dels resul­tats, no cal­dria impul­sar mesu­res cor­rec­to­res? La cons­ta­tació del dete­ri­o­ra­ment de la qua­li­tat de l'ocu­pació no hau­ria de com­por­tar una accep­tació pas­siva, gai­rebé fata­lista, que no hi ha alter­na­tiva.

Una cons­tant que es repe­teix i que també recull l'informe és que la for­mació con­ti­nua sent un valor dife­ren­cial a l'hora d'acon­se­guir feina. Per tant s'ha de llui­tar con­tra l'aban­do­na­ment esco­lar i incen­ti­vant els cicles supe­ri­ors for­ma­tius. Resulta un risc a tots els nivells, indi­vi­dual i social, que ja siguin un de cada qua­tre els joves els que ni estu­dien ni tre­ba­llen. Si no hi ha con­di­ci­ons per tal que siguin els que volen incor­po­rar-se al mer­cat labo­ral els que es bus­quin opor­tu­ni­tats, que d'altra banda no exis­tei­xen, cal aju­dar-los a reci­clar-se cap als sec­tors que sí que ofe­rei­xen opor­tu­ni­tats.

Pre­ci­sa­ment aquesta és una altra de les con­clu­si­ons de l'estudi que ens ha de por­tar a refle­xi­o­nar. On més faci­li­tats tro­ben els joves és en el sec­tor ser­veis, i més con­cre­ta­ment en el comerç i el turisme. Podem que­dar-nos en el tòpic, lamen­tant que no podem ser un país de cam­brers i depen­dents, però el que no té cap sen­tit és tirar-nos pedres a la pròpia teu­lada. Cal con­ti­nuar apos­tant pels sec­tors de valor afe­git per anar trans­for­mant el nos­tre model econòmic, però el que no podem fer és anar con­tra un actiu –la capa­ci­tat d'atracció turística– pel qual com­pe­tei­xen les prin­ci­pals eco­no­mies i les millors ciu­tats del món.

I si par­lem de sec­tors en relació al nom­bre de joves que han incor­po­rat els dar­rers anys, a la cua se situa l'ense­nya­ment, la salut i el con­junt del sec­tor públic. Sens dubte aquesta és una de les grans para­do­xes que es posen de mani­fest en l'informe. Les admi­nis­tra­ci­ons han esta­blert les pri­o­ri­tats per a les polítiques d'ocu­pació juve­nil i han regu­lat el que havien de fer els altres, però no han donat exem­ple a l'hora d'obrir les por­tes a la reno­vació inter­ge­ne­ra­ci­o­nal. Calen més motius per abor­dar de forma urgent el model de funció pública?