Tots no som Forcadell

És un dels lemes més repe­tits però par­teix d'una fal­se­dat mani­festa: “Tots som For­ca­dell.” Pot ser una manera d'expres­sar el suport a la pre­si­denta del Par­la­ment davant del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, una expressió per aler­tar que dar­rere de les acu­sa­ci­ons de deso­bediència i pos­si­ble pre­va­ri­cació hi ha un atac a la democràcia, a tota la ins­ti­tució i a la ciu­ta­da­nia. D'acord. Però ahir va decla­rar, també i sobre­tot, una dona amb una història per­so­nal, una família i unes cir­cumstàncies que estan en les entra­nyes del símbol. For­ca­dell és una de les ico­nes més nítides del sobi­ra­nisme perquè encarna el pas de la soci­e­tat civil a les ins­ti­tu­ci­ons per inten­tar asso­lir la inde­pendència. Però al final d'una jor­nada tan excep­ci­o­nal i llarga com la d'ahir, segur que va arri­bar a casa i es va calçar les saba­ti­lles, i pot­ser va cons­ta­tar que a la nevera no que­dava res per sopar. El mateix argu­ment val per als inves­ti­gats pel 9-N, per als cinc de la crema de fotos del rei, per a Joan Coma i Montse Ven­turós i per a tants altres que vin­dran, tots ells per­so­nes com vostè i com jo.

S'accepta la pre­missa que siguin els càrrecs elec­tes i els repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals els que es juguin la pell davant de la justícia espa­nyola, i es va dir que els ciu­ta­dans no pati­ran cap con­seqüència, que la inde­pendència arri­barà sense esforços ni sacri­fi­cis de l'elec­to­rat inde­pen­den­tista. La revo­lució dels som­riu­res era una manera edul­co­rada de defi­nir una alte­ració pacífica de l'statu quo. Qui sap si el 2017 serà l'any del referèndum: les incògni­tes que pla­nen sobre l'orga­nit­zació de la con­vo­catòria i la fer­mesa dels impe­di­ments que hi posa­ran les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les són massa boi­ro­ses encara. Però segur que serà l'any en què la base social inde­pen­den­tista haurà de demos­trar la seva soli­desa fora de les urnes, quan la deso­bediència dels càrrecs públics s'hagi d'esten­dre a la soci­e­tat. El des­en­ca­de­nant ha d'arri­bar. El procés que va començar al car­rer també hi haurà d'aca­bar. I lla­vors, si la majo­ria de la soci­e­tat res­pon, el lema valdrà per als que hi siguin.