Filla de Dalí

Maria del Pilar Abel, figue­renca de 60 anys, filla for­mal de Juan Abel i Anto­nia Martínez, diu que el seu pare biològic va ser Sal­va­dor Dalí. Fa anys que l'afer cueja però ara un jut­jat de Madrid ha posat data per a aquest 2017 al con­tenciós que con­fronta Abel amb els hereus del pin­tor: el Minis­teri d'Hisenda i la Fun­dació que porta el seu nom. El cas té ingre­di­ents que pro­ba­ble­ment hau­rien entu­si­as­mat el geni. La senyora Pilar és una vident que ja va sor­tir als dia­ris per denun­ciar l'escrip­tor Javier Cer­cas perquè con­si­de­rava que la Conchi de la novel·la Sol­da­dos de Sala­mina era un retrat gro­ller d'ella mateixa. L'advo­cat que repre­senta la deman­dant és Fran­cisco Bueno, que ante­ri­or­ment ha defen­sat Anglada, el fei­xista de Vic, i Albert Solà Jiménez, el cam­brer que deia ser fill del rei Joan Car­les. El forense Narcís Bar­da­let ha dit que van inten­tar, quan Dalí aca­bava de morir, de fer-li una màscara mortuòria, però que van desis­tir-ne perquè temien arruïnar-li el bigoti. La pro­va­tura de guix va anar a parar a la pape­rera però, mis­te­ri­o­sa­ment, va arri­bar a Abel, qui va apro­fi­tar-la el 2007 per com­pa­rar el seu ADN amb el dels pèls que hi havia adhe­rits. La pito­nissa encara es va prac­ti­car dues com­pa­ra­ti­ves més entre el seu deso­xi­ri­bo­nu­cleic i el del pin­tor: una al des­patx de Robert Desc­har­nes, super­vi­sada per un famós doc­tor nord-ame­ricà, apro­fi­tant mate­rial genètic adhe­rit a les son­des gàstri­ques usa­des pel pin­tor i rebut­ja­des, que el biògraf de Dalí s'havia que­dat quan el geni malal­te­java a la Torre Gala­tea. I una altra comp­tant amb un floc de cabell de Dalí en poder del per­ru­quer Lluís Llon­gue­ras. Ara, si tot això no fos sufi­ci­ent, dema­na­ran obte­nir nou ADN exhu­mant el cadàver del pin­tor enter­rat a l'esce­nari del Museu.

Gran notícia seria que es demostrés que el geni hagués pro­creat. Les den­ses con­clu­si­ons a què durant mig segle han arri­bat els experts sobre la pin­tura de Dalí s'han basat en el mix de les pre­sump­tes obliqüitats sexu­als de l'artista, tin­gut per, depèn, impo­tent, homo­se­xual, mas­tur­ba­dor o voyeur. Si ara resulta que havia copu­lat com ho fan la majo­ria de mor­tals, tot aquell safa­reig psi­co­biològic s'hau­ria de sot­me­tre a l'esmena a la tota­li­tat, començant per les espes­ses anàlisis que ha pro­pi­ciat El gran mas­tur­ba­dor. Dalí, d'una banda, hau­ria gua­nyat l'enèsima bata­lla mediàtica després de mort, i, de l'altra, s'hau­ria enves­cat de la vul­ga­ri­tat comuna en els hereus de casa bona: haver for­ni­cat amb una cri­ada –la mare de la senyora Abel– que ser­via durant els estius a Cadaqués.