Els il·luminats

Està molt bé això que els bons espa­nyols es pre­o­cu­pin perquè a la pro­cessó dels Reis de l'Ori­ent de Vic no hi hagi fana­lets amb l'este­lada.

I vostès es deuen pre­gun­tar: si aquest no és el pri­mer any –sinó el quart– que els fana­lets sur­ten a la caval­cada, per què s'esquin­cen les ves­ti­du­res ara, i no abans? Què els agafa?

Molt fàcil: aquest és l'any que, final­ment, deter­mi­nada premsa de Madrid se n'ha assa­ben­tat. I ja saben vostès que el que no surt en aquesta premsa no exis­teix, i prou. Sort tenen els bons espa­nyols, que dis­po­sen d'un peri­o­disme valent que encara que sigui amb retard denun­cia la into­le­ra­ble mani­pu­lació política de la infància.

I al dar­rere hi van alguns polítics, que ahir van sor­tir a patolls. La qüestió ha arri­bat fins i tot a les instàncies euro­pees. L'euro­di­pu­tada Teresa Giménez Bar­bat acaba d'ins­tar la Comissió Euro­pea a pro­te­gir els drets infan­tils “davant l'intent de mani­pu­lació de la caval­cada de Reis”. Molt ben dit.

Ara, a mi m'agra­da­ria que els matei­xos il·lumi­nats que tant es pre­o­cu­pen per la infància tin­gues­sin la mateixa sen­si­bi­li­tat per altres casos. Per exem­ple, i ho escric com anècdo­tes, tots aquests bons espa­nyols ¿per què no van posar el crit al cel quan la infanta Elena va por­tar als toros, a Mallorca, la seva filla de 15 anys mal­grat que el regla­ment de les Illes fixa l'edat límit als 16? ¿O quan molts altres assi­dus de les revis­tes del cor també por­ten els seus fills menors a veure com tor­tu­ren un ani­mal fins a la mort?

El 12 d'octu­bre, dia de la Raça, al canal infan­til de TVE va aparèixer una ban­dera d'Espa­nya. Això no és mani­pu­lació política? Ah, no; que és la que ens uneix, ni que sigui a la força. I que en un col·legi de Sevi­lla aca­bes­sin el curs esco­lar fent una jura a la mateixa ban­dera, és cor­recte?

Anècdo­tes, al cap­da­vall. Als bons espa­nyols els pre­o­cu­pen els drets de la infància? Doncs aquí tenen una dada: avui dia, un de cada tres nens és en risc de pobresa o d'exclusió social.

O sigui, menys pre­o­cu­par-se pels fana­lets i més pels pro­ble­mes reals de la gent. És el que ells diuen, no?