Realisme local

Albert Ein­stein va ser capaç d'expli­car el fun­ci­o­na­ment de l'uni­vers amb la seva teo­ria de la rela­ti­vi­tat gene­ral però en canvi sem­bla que es va equi­vo­car en altres teo­ries que es rela­ci­o­nen amb la mecànica quàntica. A finals d'aquest any pas­sat un expe­ri­ment va ser­vir per demos­trar que no tenia raó en el debat que va man­te­nir amb el seu col·lega Niels Bohr sobre la teo­ria física clàssica ano­me­nada rea­lisme local. Aquesta teo­ria, defen­sada per Ein­stein, pre­veia que si es cone­gues­sin totes les interac­ci­ons pos­si­bles en un sis­tema tan­cat, sense influències exter­nes, seria pos­si­ble pre­dir el com­por­ta­ment de qual­se­vol partícula indi­vi­dual, des d'un àtom fins a un pla­neta. Bohr, en canvi, man­te­nia que el com­por­ta­ment de les partícules sem­pre seria impre­dic­ti­ble, que encara que es tin­gues­sin con­tro­la­des totes les influències a nivell local, podria haver-hi fac­tors externs ale­a­to­ris que afec­tes­sin les partícules.

Déu me'n guard de ficar-me al mig d'una dis­cussió d'aquest nivell entre savis com Ein­stein i Bohr. Però a una escala més mun­dana estem envol­tats de fets que des­a­fien qual­se­vol lògica. Diguin-me maniàtic, si volen, però, per exem­ple, a mi sem­pre m'ha sem­blat absurda aquesta moda d'escal­far el car­rer. M'explico. Entenc que en la pre­història als nos­tres ante­ces­sors no els quedés més remei que encen­dre un foc on fos per escal­far-se. Però avui dia, quan fa fred, tenim llocs més que sufi­ci­ents per res­guar­dar-nos i, en canvi, volem estar en una ter­rassa a l'aire lliure com si fos a l'estiu, i per això hem inven­tat aques­tes estu­fes que escal­fen el car­rer (i que deuen gas­tar una bar­ba­ri­tat). I no em diguin que és per a la gent que vol fumar, perquè ja estava inven­tat abans que es pro­hibís.

L'altre dia també vaig veure cami­ons car­re­gats de neu empa­que­tada a Baqueira per dur-los del lloc on hi ha nevat a cotes més bai­xes perquè no hi ha nevat prou segons les neces­si­tats que ens creem. Ja no n'hi ha prou amb els canons de neu per fer nevar quan no neva o no neva prou.

Ho volem tot, tot alhora i en tot moment. I si no els ser­vei­xen aquests exem­ples, podríem par­lar de política. De quan la política va començar a dei­xar de res­pon­dre i ele­var els anhels de les per­so­nes i es va con­ver­tir en una cosa que ens inqui­eta i ens des­pro­te­geix.

Aquest any pas­sat 2016 hem vist coses que han pas­sat al món que no havíem ni pen­sat que podríem veure. Comença el 2017 i qui digui que sap el que pas­sarà és que es pensa que és més savi que Ein­stein o Bohr. En qual­se­vol cas, dins la impre­dic­ti­bi­li­tat de la física quàntica o de la falta de lògica humana, espe­rem que tant el sis­tema com els fac­tors ale­a­to­ris que puguin afec­tar-lo vagin a favor d'un cert sen­tit comú. Men­tre espe­rem, si de cas, abri­guin-se.