La implicació del president

A aques­tes alçades del drama –que alguns vol­drien sai­net– la CUP ha arri­bat a la con­clusió que el govern no ha amo­llat res en el debat dels pres­su­pos­tos i que cal que Car­les Puig­de­mont s'hi impli­qui per­so­nal­ment per des­blo­car la qüestió. Con­si­de­ren els por­ta­veus de l'esquerra rup­tu­rista que l'actual pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, com ells, “ni ha vin­gut a gua­nyar res per­so­nal ni a sal­var el cul”. L'expressió és tan explícita com ofen­siva. Perquè això podria voler dir que els altres sí. Que els altres mem­bres del govern, inclo­ent-hi el res­pon­sa­ble directe dels pres­su­pos­tos –és a dir, el vice­pre­si­dent i con­se­ller Jun­que­ras–, volen gua­nyar-hi per­so­nal­ment alguna cosa o només miren de sal­var-se el cul. Més enllà de desau­to­rit­za­ci­ons per­so­nals o de càlculs polítics evi­dents, el punt que més pot indig­nar de la his­to­ri­eta –de la his­to­ri­eta de Don Ber­rinche– és que, a poques set­ma­nes del debat pres­su­pos­tari final, la part més calenta de l'àpat encara és a la pres­tat­ge­ria del súper. Fa set­ma­nes i set­ma­nes que girem la sènia, i les unes i les altres bísties són inca­pa­ces d'arri­bar a un acord. Les ulle­res de burro els mar­quen el camí i són incapaços de sor­tir-se'n. El “tràmit” dels pres­su­pos­tos, com era de pre­veure, està con­ver­tint-se en un nou camí del cal­vari. Només una cosa, perquè en pren­guin nota sobre­tot els uns: Mari­ano Rajoy torna a pen­sar-se que s'estal­viarà el referèndum i pren­dre deci­si­ons incòmodes, perquè “els inde­pen­den­tis­tes es tor­na­ran a bara­llar, com fan sem­pre”. Xe, de res!