Primer pas

En la seqüència política d'enguany, tres fites mar­quen el calen­dari del procés: apro­vació del pres­su­post, referèndum i elec­ci­ons, una dar­rere l'altra i totes gra­va­des pel resul­tat de l'ante­rior. Ara som a l'esce­nari de la pri­mera, amb el debat del pres­su­post sobre la taula i la neces­si­tat d'apro­var-lo. El pri­mer pas és immi­nent i d'aquí a pocs dies sabrem si podem pas­sar a la segona pan­ta­lla.

Res no és fàcil, però és impres­cin­di­ble lli­gar una majo­ria par­la­mentària a favor del pres­su­post, una pro­posta gover­na­men­tal que ha de convèncer la CUP i fins inten­tar seduir els comuns. La des­a­for­tu­nada experiència del no-nat pres­su­post del 2016 inci­deix en la decisió cupaire i a la vegada dona argu­men­ta­ci­ons per no repe­tir l'error. El pri­mer pas és impres­cin­di­ble i cal accep­tar que aquest pres­su­post con­du­eix a la con­sulta però encara està sotmès a les res­tric­ci­ons mar­ca­des per l'equip Mon­toro. Agradi o no, estem sot­me­sos a la imper­fecció d'uns temps de trànsit.

La veri­tat és que un govern desau­to­rit­zat per la nega­tiva al pres­su­post no podrà pas­sar a la segona pan­ta­lla (referèndum) i el pre­si­dent es veu­ria abo­cat a con­vo­car elec­ci­ons, que en cap cas serien cons­ti­tu­ents. La res­pon­sa­bi­li­tat dels inde­pen­den­tis­tes és diàfana i han de saber valo­rar la importància de tan­car aquest pri­mer repte, per poder pas­sar al següent.

Pot­ser el pro­blema és que els par­tits polítics estan més atents al fet d'unes més que pos­si­bles elec­ci­ons i als interes­sos par­ti­dis­tes amb què les volen afron­tar que no pas al repte de tirar enda­vant un ampli acord sobi­ra­nista que con­du­eixi a una con­sulta vin­cu­lant. Atents: no es pot fer el segon pas sense el pri­mer.