Tresors enterrats

El conte 351 de Les mil i una nits et posa sobre la pista dels tre­sors enter­rats a prop teu però que tu igno­res que hi són. Un arruïnat comer­ci­ant de Bag­dad somia una veu que li diu que ha d'anar al Caire perquè, allà, “hi tro­barà riquesa”. Quan arriba al Caire el con­fo­nen amb un lla­dre i és engar­jo­lat. Com­pa­reix davant el jutge: con­fessa la seva innocència i declara que és a la ciu­tat perquè un somni l'ha empès a venir-hi. El jutge, abans de dei­xar-lo en lli­ber­tat, es riu d'ell: “Si n'ets, de crèdul! Jo mateix he tin­gut tres som­nis que em por­ten a una casa de Bag­dad que té un jardí amb una font, a sota de la qual hi ha un tre­sor enter­rat. I no n'he fet mai cas, d'aquesta al·luci­nació!”. Men­tres­tant el comer­ci­ant des­co­breix que el jutge li acaba de des­criure el seu jardí. Torna a Bag­dad, a casa seva. Excava a sota la font i hi des­co­breix el tre­sor.

Aquí van els set millors tre­sors micro­li­te­ra­ris que durant el 2016 he des­co­bert a por­tes i parets de lava­bos més o menys immunds. 1)“Per a ell l'ètica és un luxe ociós que només t'has de per­me­tre un cop has tin­gut èxit”. 2)“Fa dies que el profe de Noves Tec­no­lo­gies em ronda per insis­tir que m'ha de fer una prova oral”. 3)“Les per­se­cu­ci­ons més interes­sants són les obliqües”. 4) “Ara fa dues hores, davant la Greta, jo mateix he ser­rat la branca on estava asse­gut”. 5) “Rita, no t'amoïnis: quan por­tes dies vivint al cos­tat d'un volcà, ho aca­bes obli­dant”. 6) “Comuns et alii: Amb la resistència a la no-tira­nia es pretén suplir la no-resistència a la tira­nia (Odo Mar­quard)”. 7) “Per ser un viat­ger de debò has de tenir un somni i un bit­llet de tor­nada”.