Opinió

Tribuna

Joan Giménez Giménez

“La seva obra està impregnada pel postimpressionisme

Em per­meto fer una nota d'un pin­tor català, jo diria que molt bo, que ha cai­gut en l'oblit. Va néixer el 1912 a Bar­ce­lona. Començà a tre­ba­llar als 15 anys fent fei­nes de topo­gra­fia. Tot aixe­cant un plànol per a l'Ajun­ta­ment, es trobà a l'estudi dels ger­mans Oslé, on sentí forta vocació per l'art. Per con­sell d'ells matei­xos ingressà a belles arts. Pro­gres­sava ràpida­ment i vivia inten­sa­ment l'art quan els seus estu­dis foren inter­rom­puts per la guerra. Després de tres anys al front i mig en el camp de pre­so­ners de San­tan­der, malalt i aba­tut tornà a empren­dre a València els estu­dis i esde­vingué pro­fes­sor de dibuix. Tre­ba­llava als matins com a topògraf a l'Ajun­ta­ment, pin­tava durant les tar­des, i feia classe de dibuix a l'Agru­pació de Lli­cen­ci­ats en Ciències i Arts de l'Escola Tècnica d'Apa­re­lla­dors de Bar­ce­lona i a l'escola Arnau de Vila­nova, havent gua­nyat la plaça per opo­sició. Par­ti­cipà a les expo­si­ci­ons naci­o­nals de Bar­ce­lona i Madrid i rea­litzà la seva pri­mera expo­sició indi­vi­dual el 1945, res­se­nyada per la premsa i visi­tada pel regi­dor de Cul­tura de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.

El 1947, afei­xu­gat per la situ­ació que es vivia a Cata­lu­nya, decidí tras­lla­dar-se a Mèxic, on gaudí d'una vida molt millor i de més opor­tu­ni­tats de desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal. No va ser sen­zill acon­se­guir-ho. Un cop ins­tal·lat a la capi­tal hi feu tot seguit les pri­me­res expo­si­ci­ons amb un cert èxit totes. Igual­ment en feu una a Oaxaca que també tingué un cert ressò. Tingué també l'opor­tu­ni­tat de rela­ci­o­nar-se amb escrip­tors i artis­tes exi­li­ats, com Pere Cal­ders i Tísner i l'escul­tor i pin­tor Giménez Botey, de qui reco­neix haver après mol­tes coses. Com que no per­dia de vista la seva vocació cata­lana, col·laborà sem­pre amb les prin­ci­pals revis­tes edi­ta­des a Mèxic. De Pont Blau i de Xaloc, per cas, en fou direc­tor artístic.

El 1955 es casà amb Ali­cia Sche­rer i tin­gue­ren dos fills: Joan Antoni i Ale­xan­dre. En aquell temps tre­ballà prin­ci­pal­ment per encàrrec i, en tras­lla­dar-se el 1967 a Ciu­dad Satélite, pintà dues sèries de pai­sat­ges molt impor­tants, Tier­ras mexi­ca­nas i Cie­los, que es varen expo­sar a Zuric, a la Ciu­tat de Mèxic i altres indrets. Va con­ti­nuar pin­tant pai­sat­ges de Mèxic, de Suïssa i de Cata­lu­nya i feu un reguit­zell d'expo­si­ci­ons més.

El 1991 va tenir un infart cere­bral que li deixà para­lit­zat mig cos per molts mesos. Fent un gran esforç, va repren­dre la vida i guanyà el pri­mer lloc en l'olimpíada intra­hos­pi­talària del Sana­to­rio Español. Quan, per la seva malal­tia i edat ja no va poder sor­tir més al camp, es dedicà a dibui­xar fins pocs dies abans de la seva mort, el 16 de febrer del 2003.

La seva obra està impreg­nada pel postim­pres­si­o­nisme i mos­tra una tècnica molt depu­rada amb gran riquesa de color, pro­fun­di­tat, com­po­sició equi­li­brada i reflec­teix el seu gran amor per la natura, la vida i la pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia