Opinió

Full de ruta

Els arguments i les navalles

Europa ha pres nota que una part té arguments i que l'altra no. I per això prova de fer callar el seu adversari

Dimarts pas­sat, Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, tres polítics cata­lans amb ide­o­lo­gies dife­rents però amb un objec­tiu comú, van anar al Par­la­ment Euro­peu per donar expli­ca­ci­ons de per què una part impor­tant de la soci­e­tat cata­lana vol ser con­sul­tada sobre el seu futur polític. Com de cos­tum, la millor cam­pa­nya de pro­pa­ganda d'aquest acte, orga­nit­zat per tres euro­di­pu­tats cata­lans, no la va fer el govern de Cata­lu­nya, sinó el d'Espa­nya i, si ho afi­nem més –sense que hi inter­vin­gui la fis­ca­lia– el Par­tit Popu­lar.

Un cop més, Espa­nya –com a con­cepte, que una cosa és Espa­nya i una altra de ben dife­rent els espa­nyols– va sor­tir a patolls perquè uns polítics volien expli­car els seus argu­ments en una seu democràtica. El cap de files del PP espa­nyol va enviar sen­gles car­tes a tots els seus cor­re­li­gi­o­na­ris pre­gant-los que fes­sin boi­cot a l'acte.

Durant la con­ferència, el pre­si­dent Puig­de­mont va fer una anàlisi acla­ri­dora de la situ­ació: “No és que l'Estat defensi la posició del no, sinó que defensa que no es voti, que no es pugui par­lar.” En efecte, ens diuen, els cata­lans podem par­lar de tot –de tot el que no des­a­gradi als nos­tres amos–, menys del referèndum. O sigui, ja no podem par­lar de tot.

La reacció d'Espa­nya –com a con­cepte– hau­ria de posar Europa sobre la pista d'una vegada. Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva no van anar a Brus­sel·les a pro­cla­mar res. Hi van anar a argu­men­tar. A expli­car que això del referèndum no és una dèria de qua­tre, sinó que al dar­rere hi ha milers i milers de per­so­nes.

I la reacció a aquest esforç argu­men­ta­tiu és la crida al boi­cot i la burla? Com aquesta de com­pa­rar el prin­ci­pal pro­blema ter­ri­to­rial que té Espa­nya amb la venda de nava­lles d'Alba­cete? Davant aquest pano­rama, Europa n'ha pres nota, encara que a Espa­nya es cre­guin que no. I la nota que ha pres Europa és que una part, la cata­lana, té argu­ments; men­tre que l'altra, l'espa­nyola, no. I com que no en té, prova d'impo­sar el silenci. O la guerra bruta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia