La força i els ous

En pocs dies hem pas­sat del debat sobre el sig­ni­fi­cat metafòric d'una cosa tan caso­lana com tren­car els ous per fer la truita a l'amenaça directa de l'Estat de tan­car-nos la cuina i con­dem­nar-nos eter­na­ment a seguir con­su­mint –i pagant– el café para todos del bar de la tran­sició. Tren­car els ous exi­geix una certa deli­ca­desa si no es vol que la tren­ca­dissa gau­di­ni­ana de la clova es bar­regi amb la clara i amb el rovell. Per això, els cata­lans sobi­ra­nis­tes hem de saber fer bé la truita i pre­sen­tar-la a la taula del món com un plat gustós, exqui­sit i deli­cat. Un plat de lliure elecció que s'ela­bora amb la força de la raó. El govern del PP té el mono­poli de la força i l'exhi­beix quan li convé en funció del calen­dari polític. La seva és només la raó de la força.