L'última operació

Dijous de matí Bar­ce­lona i mig país es van lle­var sac­se­jats per una nova batuda poli­cial que va moure i remoure exdi­ri­gents de Con­vergència i empre­sa­ris pre­sump­ta­ment afins. Quins empre­sa­ris se'ls deuen haver acos­tat, als con­ver­gents o excon­ver­gents, des que va començar el procés nos­tre de cada dia? No diuen que els diners són con­ser­va­dors? Com es poden con­ser­var amb l'Estat en peu de guerra? Ara el some­tent de la justícia espa­nyola ha tocat el ten­dre d'Artur Mas: el pre­si­dent del port de Bar­ce­lona, Sixte Cam­bra, un dels seus millors amics, i Fran­cesc Sánchez, exco­or­di­na­dor de règim intern del par­tit. Ope­ració Pika, n'han dit els inci­ta­dors. Pica, pot­ser, n'hau­rien d'haver dit. Una ope­ració inclosa dins l'ope­ració Cata­lu­nya i pròleg neces­sari de l'ope­ració Pre­cinte. La nova ope­ració Pika té aspec­tes difícils de pair. En pri­mer lloc, el pre­si­dent del port de Bar­ce­lona és un càrrec que nomena encara l'Estat a pro­posta de la Gene­ra­li­tat, sense gaire marge, perquè l'auto­ri­tat portuària encara és molta auto­ri­tat i és l'auto­ri­tat de sem­pre. Com es pot adju­di­car obres i pagar comis­si­ons al port sense ser-ne cons­ci­ent l'auto­ri­tat? En segon lloc, Fran­cesc Sánchez va pren­dre les reg­nes del par­tit per evi­tar pre­ci­sa­ment allò que ara li retrau el fis­cal anti­cor­rupció. Sánchez n'era del tot cons­ci­ent i encara així ho va fer? Com diu el minis­tre d'Inte­rior, tot això no depèn de la Guàrdia Civil, sinó de la fis­ca­lia, que depèn del minis­tre de Justícia. Que ho expli­qui ell. O no, que no cal.