Són feixistes i no ho saben

És curiós que en un dels últims indrets d'Europa on va gover­nar una dic­ta­dura fei­xista no hagi reei­xit un par­tit que encarni la ultra­dreta com els que tre­uen el cap en altres països pro­pers. Tan sor­pre­nent com que quan el vol­tor del racisme plana sobre el con­ti­nent, aquí cap for­mació xenòfoba s'hagi gua­nyat un espai polític impor­tant. Una expli­cació ràpida podria fer pen­sar que no hi ha prou massa crítica de racis­tes i fei­xis­tes que apun­ta­lin aques­tes ide­o­lo­gies, però tots sabem que la rea­li­tat és ben dife­rent. El popu­lisme en les seves vari­ants més per­ver­ses està ins­tal·lat en el moll de l'os de la soci­e­tat i es mani­festa cada cop que els seus expo­nents per­den l'últim bri de ver­go­nya que els manté camu­flats enmig de la massa uni­forme. I això passa quan un grup de vai­lets insul­ten i menys­te­nen una noia només perquè té la pell fosca. O uns altres assal­ten un bar perquè els comen­sals no com­bre­guen amb les seves afi­ni­tats espor­ti­ves. Però sobre­tot, quan empa­rats en l'ano­ni­mat de les xar­xes, calum­nien i difa­men només amb el per­vers desig de fer mal i des­truir repu­ta­ci­ons. Covards que en lloc d'anar de cara s'ama­guen dar­rere en la fos­cor d'Inter­net per escam­par tot el seu odi mise­ra­ble con­tra vícti­mes que no tenen ni l'opor­tu­ni­tat de defen­sar-se. Aquests són els autèntics fei­xis­tes d'avui en dia, res­sen­tits fills del tota­li­ta­risme i el nazisme que volen curar les seves frus­tra­ci­ons empu­de­gant tot­hom en el seu femer. Sem­bla­ria lògic que des de les admi­nis­tra­ci­ons es comencés a pen­sar en mètodes eficaços per des­co­brir aquests malànimes i fre­nar la seva escam­pa­dissa de res­sen­ti­ment. Perquè sinó, pot­ser ja no hi serem a temps.