Romeria

Doncs sí, amb diver­ses for­mu­la­ci­ons, les rome­ries for­men part de la tra­dició reli­gi­osa i cul­tu­ral de la vella Europa. I són mani­fes­ta­ci­ons de gran con­tin­gut social, tot i que ara han bai­xat d'inten­si­tat. Però no es pot usar el nom frívola­ment, fora de con­text i com a vana expressió des­qua­li­fi­ca­dora.

Tam­poc no es pot espe­rar gaire més de qui parla de La llista de Schind­ler sense ni tan sols haver vist el film i des­co­nei­xent-ne el mis­satge. La llista dels sal­vats i els con­dem­nats, segons el popu­lar boca­moll, inten­tant bana­lit­zar la rea­li­tat imme­di­ata men­tre juga i mani­pula una gran tragèdia històrica. De nul·la sen­si­bi­li­tat i d'escassa dig­ni­tat, el senyor Gar­cia A. ignora el que fou el nazisme i poti­neja amb les seves vícti­mes.

Esta­ria bé que quan la gent parlés ho fes sabent quin sig­ni­fi­cat tenen les rome­ries i què fou el nazisme, encara que només fos per no fer el ridícul ni pre­sen­tar la imatge d'un polític immers en la gran ignorància. Tot esta­ria millor, però no es pot espe­rar altra cosa de qui prac­tica la con­fusió com a pro­fessió, sense ado­nar-se que és ell mateix qui cau en la ridi­cu­lesa abso­luta.

En la meva vida he anat a mol­tes rome­ries, majo­ritària­ment per devoció, i fins alguna vegada per obli­gació, i sem­pre m'he tro­bat amb gent neta que hi feia cap, gent quasi sem­pre més con­vençuda que jo mateix, que creu i valora el paper inte­gra­dor de les rome­ries. Els romi­at­ges són cosa de gent activa, sen­zi­lla en allò que creu i ben dis­po­sada en la defensa de les seves con­vic­ci­ons. Supor­tar l'agressió dialèctica de Gar­cia A. és una prova de for­ta­lesa o un exer­cici de fer el sord davant de tanta rucada.