Opinió

A la tres

Sospites habituals

“La tesi del Partit Popular és que aquí hi ha uns éssers malignes que han segrestat la voluntat dels catalans

Recor­den vostès un dels argu­ments del clan de la caverna per demos­trar que la premsa de Cata­lu­nya és pre­so­nera de la dèria inde­pen­den­tista? I que per això els pobres cata­lans –no tots, s'apres­sen a dir els que aca­ben de tro­nar o escriure aque­lla bes­ti­esa– han estat men­tal­ment abduïts i són poc menys que uns tite­lles a les mans d'uns polítics mal­vats?

Com han fet aquesta anàlisi tan fina de la qual es riu qual­se­vol que s'hagi pas­se­jat per Cata­lu­nya un parell de tar­des? Per exem­ple, que en una ocasió molts dia­ris de Cata­lu­nya van com­par­tir un edi­to­rial. O, en el seu defecte, el van publi­car com a arti­cle des­ta­cat. Aquesta una­ni­mi­tat, asse­gu­ren els pre­clars comen­ta­ris­tes de Madrid, demos­tra que Cata­lu­nya mal­viu sota un règim fei­xista.

I tot això per dir que ahir vaig que­dar de pedra en veure com dos dia­ris pen­sats i edi­tats a Madrid titu­la­ven exac­ta­ment igual la peça edi­to­rial: “La uni­tat d'Espa­nya no es nego­cia”. Ni ara, ni mai. Amb parau­les dife­rents, amb tots els mati­sos que es vul­gui, la tesi és la mateixa. Res de nego­ciar ni de tots els seus sinònims. Res de dia­lo­gar. Però, –ah!– no havíem que­dat que el PP volia dia­lo­gar? Sí, ja hem vist per on van els trets, sobre­tot Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Fran­cesc Homs i Carme For­ca­dell.

La tesi del PP és que aquí hi ha uns éssers malig­nes que per tapar les seves ver­go­nyes han segres­tat la volun­tat i les ins­ti­tu­ci­ons de tots els cata­lans. Que han estat tri­ats democràtica­ment i són majo­ria? Res, home, res. Detalls. Ells, a par­lar amb els altres. I, si convé, crear ins­ti­tu­ci­ons i enti­tats gene­ro­sa­ment finançades per opo­sar-se a les que s'han cons­truït des de la base i amb volun­tat democràtica, a l'estil de l'ANC, Òmnium i la muni­ci­pa­lista AMI. I, si cal, se les il·lega­litza o se les dis­sol.

Sí, em diran vostès, i lla­vors, on queda el dret a l'asso­ci­ació lliure i pacífica que garan­teix la Cons­ti­tució? Ja els res­ponc jo per ells: la uni­tat d'Espa­nya –prou que ho sabem– és ante­rior a la Cons­ti­tució. I si ells es veies­sin en la neces­si­tat d'eli­mi­nar-la per garan­tir aquesta uni­tat, què pas­sa­ria?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia