Operació Catalunya?

Quan es fan mani­o­bres mili­tars sovint es bate­gen amb algun nom clau per iden­ti­fi­car-les. Des­co­nec amb quin nom l'exèrcit espa­nyol ano­mena les mani­o­bres que ha anun­ciat per la set­mana que ve en camins rurals dels ter­mes muni­ci­pals de Celrà i Girona, però segur que a més d'un se li ocor­rerà de bate­jar-les com “ope­ració Cata­lu­nya”, per si de cas. De la mateixa manera que molts pen­sa­ran que no són ni nor­mals, ni habi­tu­als, aquest tipus de movi­ments de tro­pes mili­tars a les comar­ques giro­ni­nes. Cosa que no és certa del tot, perquè a l'Alt Empordà, sobre­tot prop de la base mili­tar de Sant Cli­ment Ses­ce­bes, hi estan més ave­sats i sem­bla­ria que no hau­ria de ser motiu d'alarma. Sigui com sigui, l'alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà (CUP), ha fet saber el seu des­a­cord, i ho ha fet amb un ban muni­ci­pal en el qual recorda que el novem­bre pas­sat van apro­var una moció de rebuig a la presència de l'exèrcit, i creu que les mani­o­bres res­po­nen a una estratègia per ate­mo­rir-los per les seves pre­ses de posició sobi­ra­nis­tes.

Digueu-me ingenu, però no em puc creure que l'Estat faci pas­se­jar efec­tius de les for­ces arma­des prop de muni­ci­pis amb con­sis­to­ris que s'han mos­trat clara­ment a favor del sobi­ra­nisme. De la mateixa manera, no em puc creure que l'apa­rell judi­cial espa­nyol, ni els seus fis­cals, com la giro­nina i fis­cal en cap de Bar­ce­lona, Ana Magaldi, no exer­cei­xin el seu càrrec amb objec­ti­vi­tat, impar­ci­a­li­tat i total inde­pendència dels poders polítics. I evi­dent­ment, estic con­vençut que la fis­ca­lia i la justícia actu­a­ran de la mateixa manera en els casos d'insults i fal­tes de res­pecte a auto­ri­tats judi­ci­als, que com ho han fet quan s'ha insul­tat càrrecs públics de les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes o quan s'ha amenaçat de mort el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat o altres polítics cata­lans. Tam­poc m'hau­ria de creure que el govern espa­nyol incomplís cap dels seus com­pro­mi­sos –a banda de les infra­es­truc­tu­res i obres de l'N-II a les comar­ques giro­ni­nes– com seria per exem­ple aco­llir els gai­rebé 15.000 refu­gi­ats que va acor­dar amb la Unió Euro­pea. Entenc que tot ple­gat ens ho hauríem de creure, sobre­tot perquè ens ho diu un govern que cada dia ens parla del com­pli­ment i la igual­tat de tots els ciu­ta­dans davant les lleis, sense tram­pes, ni cla­ve­gue­res de l'Estat, ni joc brut, ni bar­roer, ni tics poc democràtics.