Revolució russa

Per com­me­mo­rar els fets que a l'octu­bre com­pli­ran cent anys m'he com­prat La Revo­lución Rusa, de Ric­hard Pipes, un lli­bre enorme, de 1992, que ara es publica en cas­tellà. El començo sal­tant-me tots els preàmbuls, i quan per la prosa, la docu­men­tació i la clare­dat expo­si­tiva penso que em trobo davant un autèntic i arre­lat his­to­ri­a­dor britànic, que són els que m'agra­den, reculo a mirar la nota biogràfica que els edi­tors han adjun­tat de l'autor i em trobo que el senyor Pipes va néixer el 1923 a Cieszyn. Ho haig de bus­car, no en sé res: ciu­tat de Silèsia, al sud de Polònia. La nota segueix: “Es un his­to­ri­a­dor pola­co­es­ta­du­ni­dense que ha sido direc­tor del Rus­sian Rese­arch Cen­ter de la Uni­ver­si­dad de Har­vard y miem­bro del Con­sejo de Segu­ri­dad Naci­o­nal de Ronald Rea­gan.” Caram, el pre­si­dent que pas­sava per beneit. La nota acaba: “Es uno de los mayo­res exper­tos en his­to­ria de Rusia y la Unión Soviética, sobre la que ha escrito varias obras fun­da­men­ta­les.” Res més. Trac­tant-se d'un lli­bre tan volu­minós els edi­tors podrien haver estat més gene­ro­sos. No és, doncs, un his­to­ri­a­dor britànic, com em pen­sava. Però és un gran escrip­tor. Lle­gei­xin: “La Orga­ni­zación de Com­bate Soci­a­lista Revo­lu­ci­o­na­rio, que diri­gia las ope­ra­ci­o­nes del Par­tido Soci­a­lista Revo­lu­ci­o­na­rio, tenía a Pleve a la cabeza de su lista de vícti­mas poten­ci­a­les. El minis­tro [Pleve] tomaba todas las pre­cau­ci­o­nes ima­gi­na­bles, pero creía ser más listo que los ter­ro­ris­tas por­que había hecho la pro­eza apa­ren­te­mente impo­si­ble de infil­trar a uno de sus agen­tes, Yevno Azef, en dicha orga­ni­zación. Azef reveló a la policía un intento de ase­si­nato de Pleve y esto con­dujo a la detención de Gri­gori A. Gers­huni, el fanático ter­ro­rista que había fun­dado y dirigía el grupo. A petición del pro­pio Gers­huni, se designó a Azef como su suce­sor. En 1903 y 1904 hubo varios inten­tos de ase­si­nar a Pleve pero por una razón u otra todos fra­ca­sa­ron. A esas altu­ras, algu­nos soci­a­lis­tas revo­lu­ci­o­na­rios comen­za­ban a sos­pec­har de la leal­tad de Azef, por lo que este, para sal­var su repu­tación y muy pro­ba­ble­mente su vida, se vio por fin en la nece­si­dad de pla­ni­fi­car el ase­si­nato. La ope­ración, diri­gida por Borís Sávinkov, tuvo éxito; el 15 de julio de 1904, Pleve voló en peda­zos por causa de una bomba lan­zada con­tra su car­ru­aje.”

En un sol paràgraf, una història poli­cial, política i para­do­xal. Jorge Luis Bor­ges n'explica una de sem­blant i amb igual con­cisió en el conte sobre el traïdor i l'heroi. No cal escriure espès, quan es fa un tre­ball científic. El frag­ment és a la pàgina 15. El lli­bre en té 1.000. Això pro­met. Aquí hi ha de caber tota la Revo­lució i també la famosa “ànima russa”, que la supera. Gor­bat­xov va ser un infil­trat? Un traïdor? Un heroi? Pipes i Rea­gan ho devien saber.