Salut en majúscules

Fa uns dies, a l'ajun­ta­ment de Reus, va ser sig­nat el Pacte de Salut. La ini­ci­a­tiva i els seus pro­ta­go­nis­tes són fona­men­tal­ment locals, i cal, en pri­mer lloc, res­pec­tar aquesta pri­ma­cia muni­ci­pal, que s'entén per­fec­ta­ment per la vin­cu­lació espe­cial i antiga de l'Ajun­ta­ment de Reus i el món de la salut pública. Una vin­cu­lació que depassa àmpli­a­ment el marc de la ciu­tat de Reus, amb una experiència, un capi­tal humà i de conei­xe­ment, que no podem dei­xar –que no volem– que es perdi o que es des­fi­guri.

No és fàcil posar d'acord opci­ons ideològiques molt diver­ses, agents soci­als, enti­tats, cadascú amb la seva manera de pen­sar i amb interes­sos dife­rents, pot­ser de vega­des con­tra­po­sats i tot. Cal molta cuina, mol­tes hores de diàleg, i molta volun­tat –bona volun­tat, però també en el sen­tit de per­se­ve­rança– per asso­lir un acord com aquest, i cal feli­ci­tar les per­so­nes que hi han estat tre­ba­llant per fer-lo pos­si­ble.

El pacte és, també, una bona notícia més enllà de Reus. Pel que repre­senta d'estímul a la política d'acords amplis que posen el benes­tar de les per­so­nes com a pri­o­ri­tat. Però també perquè és una excel·lent apor­tació a la imatge –i a la rea­li­tat– de la salut al Camp de Tar­ra­gona. Diven­dres mateix vaig tenir l'ocasió de visi­tar les obres que es fan a l'UCI pediàtrica de l'hos­pi­tal Joan XXIII, a Tar­ra­gona. Unes obres que supo­sen una inversió de prop d'1,5 mili­ons d'euros, que es van ini­ciar a finals de l'any pas­sat, i un ser­vei que, si tot va bé, es posarà en marxa durant l'estiu. Un procés que s'ha fet amb nor­ma­li­tat, lluny dels alar­mis­mes amb què de vega­des es parla de la salut al Camp de Tar­ra­gona.

I és que al Camp de Tar­ra­gona hi ha dos grans cen­tres públics, l'hos­pi­tal Joan XXIII i l'hos­pi­tal de Sant Joan, tots dos vin­cu­lats a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, i tots dos al ser­vei de tota la ciu­ta­da­nia, de tots els homes i dones del Camp de Tar­ra­gona. Tots dos cap­da­van­ters d'una xarxa de cen­tres públics de qua­li­tat al ser­vei de la gent. Valo­rem-ho com es mereix.

Això no ens ha de fer obli­dar que hem pas­sat una etapa molt com­pli­cada, de la qual ens anem recu­pe­rant –per exem­ple, l'UCI pediàtrica de Tar­ra­gona recu­pera un ser­vei que es va dei­xar de donar l'any 2001– i amb errors de gestió que cal anar cor­re­gint. Però també seria un error que­dar-se només amb aquesta part de la rea­li­tat. Asse­nya­lar els pro­ble­mes –que és neces­sari– només té sen­tit si ser­veix per bus­car solu­ci­ons fac­ti­bles. El Pacte de Salut de Reus és una bona eina per això.

La salut, la Salut amb majúscu­les, és un tema impor­tant i no es mereix que s'usi com a munició de baixa cate­go­ria. La salut, en feliç defi­nició del X Congrés de Met­ges i Biòlegs de Llen­gua Cata­lana, de l'any 1976, és “una qua­li­tat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”. Que aquest sigui un objec­tiu com­par­tit.