Locomotora sense fre

Tal com està anant la mun­ta­nya russa de les pri­me­res set­ma­nes del man­dat de Donald Trump, es fa difícil saber cap a quina direcció evo­lu­ci­o­narà i si hi ha algú que con­trola el pre­si­dent. Perquè el que va dir i com ho va dir en el dis­curs que va fer en la con­ferència d'acció política con­ser­va­dora mos­tra la Casa Blanca i l'admi­nis­tració Trump com una loco­mo­tora sense fre i sense rumb.

Més enllà del per­so­natge de Trump, de l'empre­sari egòlatra i tri­om­fa­dor que és, al seu vol­tant té asses­sors com Steve Ban­non, ideòleg ultra ano­me­nat ja “el nou Ras­pu­tin”, de qui sur­ten mol­tes de les pro­pos­tes de vola­dura de ponts i crema de naus cap a un futur incert, que han d'acon­se­guir que Amèrica torni a ser gran. Però també hi ha polítics com el Vice­pre­si­dent, Mike Pence, d'idees reli­gi­o­ses ultra­con­ser­va­do­res –nega la teo­ria de l'evo­lució–, però que ha estat molts anys con­gres­sista i gover­na­dor, o Reince Pri­e­bus, cap de gabi­net de la Casa Blanca, que és pre­si­dent del Comitè Naci­o­nal del Par­tit Repu­blicà. I molts ana­lis­tes cre­ien que aquests ges­tors repu­bli­cans, que saben el que és gover­nar i que conei­xen el valor de la diplomàcia, aca­ba­rien impo­sant la línia de la nova admi­nis­tració, més enllà que endurís la política migratòria, s'apropés a Rússia, o fes can­vis en els trac­tats comer­ci­als i els aran­zels dua­ners.

Però el que va dir Trump ahir en la con­ferència con­ser­va­dora, i el que va anun­ciar fa dos dies de recu­pe­rar la cursa nuclear, qüesti­o­nant el trac­tat START III, sig­nat per Barack Obama i Dmi­tri Medvédev el 2010, amenaçant de dina­mi­tar l'aliança amb Rússia que s'ha anat tei­xint des de molt abans d'arri­bar ell a la Casa Blanca, fa dub­tar si hi ha algú al cap­da­vant de la loco­mo­tora des­bo­cada del Des­patx Oval, més enllà d'un empre­sari egocèntric inca­pa­ci­tat men­tal­ment, com han denun­ciat un pres­tigiós grup de psi­quia­tres. Pot ser Rússia l'aliat, si es rei­ni­cia la cursa nuclear?

Dijous el secre­tari Segu­re­tat Naci­o­nal, John Kelly, i el secre­tari d'Estat, Rex Tiller­son, van anar e Mèxic i es van reu­nir amb el pre­si­dent Enri­que Peña Nieto per refer els ponts tren­cats pels atacs ver­bals de Trump a Mèxic i per mati­sar la pro­posta de fer un mur que hau­rien de pagar els mexi­cans, als quals havia acu­sat d'expor­ta­dors de delinqüents i de robar les empre­ses als nord-ame­ri­cans. Però ahir en el seu dis­curs, Trump, dina­mi­tant tota la feina dels seus res­pon­sa­bles d'exte­ri­ors i segu­re­tat, va tor­nar a res­pon­sa­bi­lit­zar Mèxic de la inse­gu­re­tat i la delinqüència, i va anun­ciar que acce­le­rarà la cons­trucció del mur.

Amb l'escàndol de la dimissió de l'efímer con­se­ller de Segu­re­tat Naci­o­nal, Mike Flynn, que va men­tir sobre els seus con­tac­tes amb el Krem­lin, i quan encara ningú sap quin abast tindrà la supo­sada inter­ferència russa en la cam­pa­nya elec­to­ral i la guerra bruta con­tra Hilary Clin­ton, Trump havia ata­cat en els últims dies els ser­veis d'intel·ligència i l'FBI. Però en el seu dis­curs d'ahir va tor­nar a car­re­gar con­tra els ser­veis d'intel·ligència i, sobre­tot, con­tra la premsa, a la qual va acu­sar d'inven­tar men­ti­des. Fins i tot la con­ser­va­dora i repu­bli­cana FOX va ser objecte de les seves crítiques. I també va obrir una nova crisi diplomàtica amb França i Europa per la política, segons ell equi­vo­cada, vers el ter­ro­risme. Caldrà veure les pro­pe­res set­ma­nes si, més enllà dels que com Ban­non, volen “decons­truir l'Estat admi­nis­tra­tiu” i por­tar el país cap a un esce­nari des­co­ne­gut, el Par­tit Repu­blicà, que con­trola les dues cam­bres, per­metrà al pre­si­dent con­ti­nuar amb aquesta deriva i com reac­ci­o­narà Trump si el poder legis­la­tiu vol atu­rar-lo.