Fer-nos un lloc a Espanya

Som molts a Cata­lu­nya els que cre­iem en una idea fede­ra­lista per a l'estruc­tu­ració d'Espa­nya; som molts els que pen­sem que nosal­tres neces­si­tem Espa­nya i que Espa­nya sense Cata­lu­nya no serà, no pot ser; som molts els que pen­sem que entre Cata­lu­nya i Espa­nya hi ha d'haver un pacte que si no es fa porta a una rup­tura, pot­ser poc visi­ble però sí pro­funda, rup­tura que fa mal a tots, a ells i a nosal­tres; som molts els que volem tre­ba­llar amb espe­rança per Cata­lu­nya i Espa­nya, espe­rança que no és altra que la segu­re­tat i el con­ven­ci­ment que hi ha solució per a la con­vivència, solució que a tots convé; som molts els que cre­iem que el que pot resol­dre aquest con­flicte és el que fa uns anys va for­mu­lar el pre­si­dent Mara­gall, és a dir, can­viar l'estruc­tura de l'Estat i anar cap al fede­ra­lisme, idea que no va tenir prou suport dels uns i dels altres perquè les grans idees neces­si­ten temps per enten­dre's, com­pren­dre's i final­ment ser accep­ta­des; som molts els que pen­sem que tots els par­tits, PSC, CiU, Esquerra, Ini­ci­a­tiva, han de ser actors impres­cin­di­bles amb volun­tat de redreçar aquesta situ­ació no caient en la temp­tació de treure bene­fici par­ti­dari dels pro­ble­mes que ara tenim, perquè l'objec­tiu dels par­tits naci­o­na­lis­tes és defen­sar Cata­lu­nya com afir­men els seus prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals i el dels par­tits pro­gres­sis­tes, fomen­tar i millo­rar la con­vivència. Hem, doncs, tots de subrat­llar el que ens uneix i mini­mit­zar el que ens separa.

La situ­ació actual dóna poc marge per a l'espe­rança perquè els que recla­men res­pecte a la Cons­ti­tució i al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal són els que més han atiat la sepa­ració i l'enfron­ta­ment. La seva defensa de la Cons­ti­tució no és neta, està impreg­nada de par­ro­quia­lisme, de manca de res­pecte per les mino­ries. Defen­sen el que defen­sen no pel prin­cipi últim del que hau­ria de ser la llei sinó perquè els va bé per als seus interes­sos, que són estrets, de curta volada i que no ens por­ten, tam­poc a ells, enlloc. En què ajuda a Espa­nya una sentència nega­tiva del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal res­pecte de l'Esta­tut?

Però d'això no se'n treu res, de par­lar mala­ment uns dels altres, de cri­ti­car-nos mútua­ment, nomes en trau­rem més sepa­ració, més manca de res­pecte, més aïlla­ment, més frus­tració i fins i tot podem aca­bar gene­rant odi entre nosal­tres quan el que neces­si­tem és res­pecte i com­prensió.

Sigui tot això dit perquè si la sentència sobre l'Esta­tut surt com alguns diuen i sem­bla, hem de tro­bar la manera tots els cata­lans, els que pen­sem ja així i els que també però encara no explícita­ment, d'aju­dar-nos a nosal­tres matei­xos per resol­dre el pro­blema que és de tots.

Al fons d'aquest pro­blema rau el con­cepte de què és Espa­nya i és en aquest con­cepte on hem de pac­tar una solució que sigui vàlida per a tots, per a la Cas­te­lla atlàntica i ame­ri­cana i la Cata­lu­nya carolíngia i medi­terrània, per a un con­cepte impe­rial i de política bipo­lar i per a un con­cepte de govern pro­per i política mul­ti­po­lar, per a un ide­ari de prin­ci­pis ferms i irre­nun­ci­a­bles i de prin­ci­pis nego­ci­a­bles i dis­cu­ti­bles. El pro­blema surt amb força perquè cap altra comu­ni­tat autònoma és capaç de plan­te­jar una alter­na­tiva al con­cepte cas­tellà de la soci­e­tat i la política com ho és Cata­lu­nya, perquè si Cata­lu­nya cap a din­tre d'Espa­nya tots sense excepció hi cabran també.

Aquesta idea fede­ral d'Espa­nya és per ele­men­tal lògica, per exclusió d'altres solu­ci­ons, totes pit­jors, l'única vàlida, l'única útil. Hauríem doncs d'arti­cu­lar l'endemà d'una sentència nega­tiva, si fos el cas, la pro­posta d'un pacte amb Espa­nya que retorni al que pro­ba­ble­ment se'n refu­sarà perquè res pot impe­dir que s'acor­din a nivell de governs entorns de con­vivència que ens dei­xin ser als cata­lans com volem ser, din­tre d'Espa­nya. Si no poguéssim retro­bar l'amor, si aquest com a molts matri­mo­nis ens hagués fugit per sem­pre, hem de mirar de tro­bar la con­veniència, l'interès comú perquè ens neces­si­tem.

Si el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal no és capaç de con­tri­buir a la solució d'aquest pro­blema de con­vivència hem de con­ti­nuar tre­ba­llant per tro­bar-la. L'únic que es farà patent si la sentència és des­fa­vo­ra­ble és que aquest Tri­bu­nal haurà per­dut l'ocasió de fer un gran ser­vei al país, res més però tam­poc res menys.

Hem de fer-nos un lloc a Espa­nya per cabre com a cata­lans a on sem­bla ara massa estret per estar de manera satis­factòria, per poder tre­ba­llar amb interès i amb entu­si­asme per Cata­lu­nya i Espa­nya. Ho hem de fer per nosal­tres però també per ells.