Opinió

Vuits i nous

Diari filosòfic i erudit

“Totes les tertúlies comentarien el titular de portada

Alguns lec­tors de l'arti­cle d'ahir em pre­gun­ten què havia de ser el Diari filosòfic i eru­dit que en Jaume i jo havíem d'edi­tar. El nom ho indica: una publi­cació rigo­ro­sa­ment diària que res­trin­gi­ria el seu interès a l'enun­ciat de la capçalera. Filo­so­fia i eru­dició, amb totes les nove­tats del dia en aquests camps. Tindríem, natu­ral­ment, cor­res­pon­sals dis­tribuïts per tot el món. Al lloc més impen­sat pot bro­tar la idea merei­xe­dora de ser divul­gada. Nosal­tres havíem de ser els pri­mers a donar-la a conèixer als lec­tors cada matí, avançant-nos a les publi­ca­ci­ons espe­ci­a­lit­za­des de caràcter tri­mes­tral o anual. Havíem pen­sat també en una edició de tarda per ser­vir les urgències d'última hora. Pel que fa a les col·labo­ra­ci­ons, pre­fe­riríem aque­lles on la filo­so­fia fos molt des­til·lada i com una fina­li­tat en ella mateixa, però no rebut­jaríem les anàlisis de l'actu­a­li­tat sem­pre que l'actu­a­li­tat, per exem­ple la política, fos ana­to­mit­zada a la llum d'Aristòtil o Hegel i amb mol­tes notes. Seria un diari amb obli­ga­des ano­ta­ci­ons, a peu de pàgina o al final. La frase des­ta­cada del dia, sota la capçalera, ani­ria a càrrec de Llull, Leib­niz, Des­car­tes, Kant o Kierke­ga­ard. Aquests filòsofs i tots els altres que la història ha proveït serien merei­xe­dors d'un gran des­ple­ga­ment quan se'n celebrés algun ani­ver­sari rodó. O no rodó: havíem de fer els honors als pen­sa­dors que han refle­xi­o­nat sobre l'atzar o el que és ale­a­tori.

El diari va començar sent en cas­tellà perquè Franco no ens l'hau­ria dei­xat fer en català. Va sor­gir un inter­ro­gant. Seria eru­dito o erúdito? Una recerca eti­mològica ens feia decan­tar per erúdito, amb aquest accent que era com una decla­ració d'inten­ci­ons ja d'entrada. Quan van sor­tir l'Avui i El Punt, va pas­sar a ser en català. Erúdit? Filo­sop?

Es ven­dria per subs­cripció, però sobre­tot als quios­cos. La gent ens el trau­ria de les mans, i no hi hau­ria cap bar ni cap sala d'espera que en volgués pres­cin­dir. Mar­ca­ria agen­des infor­ma­ti­ves: les tertúlies matu­ti­nes a les ràdios i les tele­vi­si­ons, i també les de la nit, no podrien pas­sar per alt la nos­tra por­tada diària, i els ter­tu­li­ans no començarien sense dis­cu­tir abans sobre el ser i el no ser o sobre l'existència del mal o de Déu. Després, la resta de l'actu­a­li­tat que comen­tes­sin esta­ria impreg­nada per aquest to obli­gat ini­cial, amb la moral, l'ètica i l'estètica molt en pri­mer terme. Quan vam obser­var que les gaso­li­ne­res des­pat­xa­ven dia­ris vam pen­sar en el major èxit de ven­des del nos­tre. Quan vam com­pro­var que els dia­ris bai­xa­ven el nom­bre de difu­si­ons per la raó que fos, perquè els lec­tors estan satu­rats de l'actu­a­li­tat dis­gus­tada i repe­ti­tiva o ja la tro­ben en els mit­jans electrònics, vam estar segurs que nosal­tres per això mateix seríem els super­vi­vents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia