De los Cobos fa tard

És una llàstima que algu­nes con­si­de­ra­ci­ons només arri­bin quan les per­so­nes que les fan ple­guen del càrrec. Prudència, dirien alguns; covar­dia es podria afe­gir. No va ser fins que José Manuel García-Mar­ga­llo va ser des­tituït com a minis­tre d'Exte­ri­ors que va mos­trar públi­ca­ment la seva opo­sició a la judi­ci­a­lit­zació del procés català perquè porta, va dir, a “un xoc de trens que s'ha d'evi­tar”. El mateix va fer ahir Fran­cisco Pérez de los Cobos, que en el seu dis­curs de comiat com a pre­si­dent del Cons­ti­tu­ci­o­nal va adme­tre que l'alt tri­bu­nal no pot solu­ci­o­nar la situ­ació que es viu a Cata­lu­nya. Les parau­les sor­pre­nen, tenint en compte que el TC ha jugat un paper cab­dal en l'agreu­ja­ment de la topada ins­ti­tu­ci­o­nal. I arri­ben molt tard.