Professors de FEN

Gai­rebé cada dia veig pel car­rer un antic pro­fes­sor de l'assig­na­tura esco­lar que ano­menàvem FEN per reducció de For­mación del Espíritu Naci­o­nal, l'exal­tació de Franco i dels Prin­ci­pios Fun­da­men­ta­les del Movi­mento. D'altres, més malig­nes, en deien FEMS. El que veig pel car­rer no em va tocar de pro­fes­sor, però en va ser d'amics meus més joves. Fa cara d'amar­gat i res­sen­tit. Jo em refio molt de les cares. Per a vostès les cares no són indi­ca­tiu de res? Aquest home milita en el par­tit que menys està per bro­mes de tot l'arc par­la­men­tari i extra­par­la­men­tari i només es tanca a casa i no se'l veu pel car­rer per Sant Jordi i l'Onze de Setem­bre.

Quan es va pas­sar de la dic­ta­dura a la democràcia es va plan­te­jar què se n'havia de fer de l'assig­na­tura de FEN i, sobre­tot, dels mes­tres que la impar­tien. El pre­si­dent Adolfo Suárez va tenir una idea genial que jo no sé per quin motiu no és apro­fi­tada pels que afir­men que l'actual sis­tema polític no deixa de ser una deri­vació de l'antic: va pro­po­sar que els pro­fes­sors de FEN pas­ses­sin a glos­sar la Cons­ti­tució. La tran­sició per­fec­ta­ment il·lus­trada: un trànsit. “De la llei a la llei.” No sé si la pro­posta va tirar enda­vant. Diria que la majo­ria d'antics pro­fes­sors de FEN van ser agra­ci­ats amb una jubi­lació anti­ci­pada. El que jo veig pel car­rer es troba en aquest cas. Fa qua­ranta anys que només pas­seja. L'exer­cici no li prova perquè, com dic, fa molt mala cara. El sol de la Ram­bla no li anima el ros­tre ni ara que s'acosta la pri­ma­vera i tot­hom, al mateix car­rer, comença a som­riure i a treure's les arru­gues del front. Pri­mer pro­jec­tava el seu res­sen­ti­ment a la Cons­ti­tució que va dero­gar els Prin­ci­pios en els quals creia. Ara el pro­jecta sobre els que rene­guen de la Cons­ti­tució. Podria mani­fes­tar-se con­tent i soli­dari, però és que els que rene­guen de la Cons­ti­tució que ell també abo­mina s'han fet inde­pen­den­tis­tes. Molts havien estat alum­nes seus. Tots han con­tribuït a pagar-li aquests anys de jubi­lació peri­patètica. Ni una expressió d'agraïment. Ja ha cal­cu­lat que si tornés l'assig­na­tura de FEN seria cri­dat de nou a files? No és veri­tat perquè ara es tro­ba­ria a la retreta per impe­ra­tiu d'edat, però no se li poden negar les ganes de tre­ba­llar, si pogués.

El meu pro­fes­sor de FEN es deia Mari­ano Isasi Gor­don, i acaba de morir a Palma, on s'havia reti­rat amb la família ja el 1973. Era prou llest per enten­dre que els con­tin­guts de l'assig­na­tura que defen­sava tron­to­lla­ven i per bus­car-se una sor­tida. Un dia me'l vaig tro­bar per Palma. Feia molt bona cara. Lle­geixo a l'esquela que fins a la seva mort i durant vint anys havia estat el gerent i admi­nis­tra­dor de l'Orques­tra Simfònica de les Illes Bale­ars, depen­dent del govern autonòmic, de dre­tes o d'esquer­res.