Sánchez ‘retapieja'

José Anto­nio Pérez Tapias con­fes­sava el 2014 que quan es diri­gia a la militància de Múrcia defen­sant l'Estat plu­ri­na­ci­o­nal i un dret a deci­dir sui gene­ris el públic l'aplau­dia edu­ca­da­ment, però sense un excés d'entu­si­asme. Però l'escol­ta­ven. En aque­lla època xifrava en un 20% els par­ti­da­ris soci­a­lis­tes del model fede­ral que ell pro­pugna i que, sens dubte, va més enllà de l'acord de Gra­nada, un docu­ment que és com el mis­teri de la Tri­ni­tat, ningú no sap ben bé què pro­posa, si és que pro­posa alguna cosa més enllà del títol. Amb aquest dis­curs Pérez Tapias va obte­nir el 15% dels vots de la militància, en unes primàries en les quals s'enfron­tava al can­di­dat díscol –Edu­ardo Madina– i al can­di­dat d'ordre –Pedro Sánchez–. Tres anys després, les estra­nyes amis­tats que pro­mou el PSOE han fet que el basc ara sigui el gran balu­ard de Susana Díaz –la can­di­data de l'esta­blish­ment– i el pro­fes­sor de Gra­nada s'hagi unit a la causa rebel de l'exse­cre­tari gene­ral. Sánchez asse­gura que en aquest temps ha can­viat, fins al punt de pas­sar d'envol­tar-se d'una ban­dera espa­nyola que no cabia a l'esce­nari a defen­sar la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat. El dret a deci­dir, però, ja seria massa! L'exlíder soci­a­lista vol recu­pe­rar la cadira i si per acon­se­guir-ho ara creu que ha de reta­pi­e­jar, doncs ho farà. El vots cata­lans, bas­cos i gallecs s'ho valen per com­pen­sar la des­trossa que patirà entre la militància anda­lusa o cas­te­llana.