El virus incurable

Afir­mava José Manuel García-Mar­ga­llo a El Cas­ca­bel, de 13TV, que “la uni­tat d'Espa­nya o es manté als cors, cor­di­al­ment o amb afec­tes, o això anirà mala­ment”. Més seducció i menys mà de ferro per als cata­lans, sem­bla dir sense aca­bar-ho de con­cre­tar. L'exmi­nis­tre que ha decla­rat haver fet l'impos­si­ble en l'escena inter­na­ci­o­nal, amb favors incon­fes­sa­bles “a una gran quan­ti­tat de gent”, a més de viat­ges rei­te­rats al Vaticà, els països bàltics o el Canadà, és una de les poques veus del PP que s'han mani­fes­tat a favor de fer con­ces­si­ons a Cata­lu­nya per atu­rar el procés o, si més no, llançar una àncora ferma als par­ti­da­ris de man­te­nir-se a l'Estat espa­nyol amb una reforma de la Cons­ti­tució. Però al seu par­tit ningú li ha fet cas. Fins ara. Hau­rem de veure si dimarts Mari­ano Rajoy fa real­ment a Bar­ce­lona l'anunci d'una gran inversió, tenint en compte que el vent que bufa a Madrid no s'endú només les parau­les, sinó fins i tot com­pro­mi­sos pres­su­pos­ta­ris que aca­ben sense exe­cu­tar-se. Però Mar­ga­llo, més enllà d'anun­cis opor­tu­nis­tes, apunta al cor. Amor i seducció als cata­lans: un gir coper­nicà que tin­dria una cre­di­bi­li­tat limi­tada. I mal­grat tot, l'exmi­nis­tre té tota la raó. L'inde­pen­den­tisme també se sus­tenta per un fort com­po­nent emo­ci­o­nal. Més enllà de les raons i els argu­ments, la volun­tat d'eman­ci­pació és un virus que forada l'aorta i que Mar­ga­llo, pre­o­cu­pat, sap incu­ra­ble.